Escarnint el títol del llibre de Pere Sampol, Espanya no té remei. Mentre veus destacades pretenen debatre el model econòmic, d'altres parlen de conciliació i canvis d'horaris, fins i tot de fus horari, i els metges i pedagogs insisteixen que els alumnes arriben somnolents a l'escola, la final de la Copa del Rei es programa per acabar a mitjanit d'un diumenge, sempre i que no hi hagi pròrroga, com va ser el cas, i acabi dilluns. Al país li importa un rave que milers de seguidors es desplacin de Sevilla i Barcelona a Madrid per veure el seu equip i l'endemà no puguin treballar, al menys en condicions acceptables. Importa molt menys encara, que milions ho vegin per televisió i es colguin tard; com per altra banda fan d'habitud empesos per les programacions televisives.
Amb tota seguretat, a Espanya ja no li ve d'aquí. La productivitat no variarà perquè uns milers de seguidors convocats a Madrid passin la nit a la carretera. Però l'actitud del cap d'Estat i destacats governants anant a dormir poques hores abans de començar la jornada laboral d'un dilluns –feiner, evidentment– és d'aquelles exemplaritzants, com diuen que han de ser els nostres líders. El missatge que tots ells emeten és clar: hi ha coses més importants que la responsabilitat en la feina; per exemple, el futbol. Però, sobretot, el més important és el negoci d'uns quants, de tots els que intervenen en el tràfic de drets televisius, en què es manegen xifres obscenes. Els interessos d'aquests són els que determinen horaris i, per tant, els costums, l'exemple... el país.
