OPINIÓ

Un altre despropòsit de partit

L’únic que crida l’atenció de la jornada futbolística és la golejada de l’Atlètic Balears a l’Eldense (5-0) i la victòria del Mallorca B davant el València Mestalla (1-0). És clar que hom dirà que, quan el seu equip guanya, tothom és feliç, i que, a més a més, no pot ser d’una altra manera. Un empat, un trist 1-1, serveix de molt poc quan han tengut la possibilitat de guanyar els tres punts, una victòria gairebé imprescindible per aconseguir mantenir la categoria. Aquesta és la realitat del Mallorca després del penós espectacle que ens deixa el partit de la Condomina contra l’UCAM Múrcia. Vist el que ens oferiren els dos equips, el Mallorca no hauria d’haver empatat de cap manera, sinó que hauria d’haver guanyat amb els ulls clucs, sobretot perquè ja al primer quart havia marcat i durant més d’una hora havia aconseguit mantenir el resultat a favor. De res no serveix l’excusa del penal, encara que fos discutible. L’acció era una jugada intranscendent, però que acabà en el punt de penal. Aquesta mateixa circumstància del joc l’hem vista altres vegades i sempre ha acabat fent tornar no-res un resultat que, merescut o no, era imprescindible fermar-lo. Va ser una acció de passarell que l’àrbitre va interpretar com a penal i que ensorrà tota possibilitat de tornar a Palma amb una victòria. Els tres punts haurien significat una petita empenta per a la plantilla perquè continuàs "lluitant" per un objectiu que de cada vegada té més difícil d’assolir. La realitat és el resultat que assenyala el marcador al final del partit, i no val queixar-se del col·legiat, una figura que també forma part d’aquest circ i que ningú no pot obviar. El Mallorca hauria d’haver tancat el resultat molt abans d’aquests imprevists i ara no hauria de tornar a lamentar haver perdut dos punts. Les perspectives perquè continuï a Segona la temporada que ve de cada dia són més qüestionables, i encara més si queden per venir equips com el Lugo. Els gallecs tenen el màxim golejador de la categoria: Joselu, un exmallorquinista. No és per estar gens tranquils.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF