El despertar dels preus

Entenc que Nadia Calviño afirmés que no som en una espiral de preus i que la inflació, que ha vingut donada essencialment pel problema dels costos energètics, començarà a controlar-se ben aviat. Ho entenc perquè com a responsable polític ha de tranquil·litzar l’opinió pública i, el més important, mirar d’atenuar la creença general que els preus seguiran augmentant, ja que la pròpia creença, sense ser-ne un motiu principal, sí que n’és un motiu més.

Però les dades no mostren això. És cert que la dada confirmada d’inflació d’aquest mes és una mica més baixa que el mes passat, però estem parlant d’un 9,8% a un 8,3%. Segueixen sent inflacions elevadíssimes. El problema és que aquest mes, tot i que la inflació general ha disminuït un punt i mig, la inflació subjacent ha passat del 3,4% a 4,4% (és la inflació de productes i serveis eliminant els més erràtics, l’energia i els aliments no elaborats, perquè depenen de la geopolítica i del clima, respectivament). La dada és molt rellevant, ja que la inflació subjacent fa referència a la roba, les despeses de farmàcia, el lleure, la restauració, els serveis... El veritable dia a dia de la gent.

Per què puja la inflació subjacent si l’energia està baixant? Doncs és molt senzill. Perquè el que s’està venent ara s’ha produït o transportat amb els costos energètics disparats dels mesos passats (i continuen sent molt elevats). Per tant, podem dir que els preus s’han despertat. El que fins ara era una mitjana (inflació general elevada com a resultat de costos d’energia disparats i resta de preus controlats) ara ja no ho és. Tots dos, inflació general i subjacent, comencen a acostar-se.

L’espiral de preus es conforma amb les següents etapes: increments dels costos de producció o primeres matèries que es traslladen a la fase dos, d’augment de preus de productes i serveis, i s’incorporen als salaris a la fase tres.

Les fases u i dos estan gairebé completades. Al sector de la construcció ja s’han acordat increments salarials del 10% esglaonats fins al 2024. I aviat passarà el mateix a la resta de convenis sectorials. L’única cosa que podem fer ara és evitar el component psicològic: que tots apugem preus perquè tothom ho fa. I això és el que Nadia Calviño està mirant de fer. L’altra inflació, la real, s’ha despertat.