Desnaturalitzar les eleccions
Cap acte polític sense la seva projecció cap als tribunals. Les eleccions catalanes del 14 de febrer també es van dur a la justícia, per motius ben diferents que tenen a veure amb la limitació de l'autogovern de Catalunya després de l'1-O i el 155. Però ara l'escandalera política d'aquesta setmana a Madrid ha dut a una brusca convocatòria d'eleccions anticipades per part de la presidenta de Madrid –un personatge de xou televisiu, més que cap altra cosa–, que amb això intenta salvar Madrid, i Espanya, del socialisme i els seus nous aliats de Ciutadans (aquí també hi ha tema, tant pel que fa als jocs d'aliances del PSOE com a les torsions de Ciutadans per sobreviure). La mesa de l'Assemblea de Madrid dona per dissolta la cambra i, per tant, dona llum verda a les eleccions. Però només en principi perquè, al mateix temps, la mesa de la diputació permanent de l'Assemblea recorre el decret de dissolució davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, i demana mesures cautelaríssimes sobre la dissolució. Tot plegat, per poder decidir si tiren endavant les mocions de censura de PSOE i Més Madrid contra Ayuso.
Acabi com acabi tot plegat, tornem a trobar-nos davant d'un cas d'utilització destralera de les eleccions per part d'un polític (Ayuso, en aquest cas) que no dubta a utilitzar el mecanisme de la convocatòria electoral al servei dels seus interessos, o del que imagina que pot afavorir més aquests interessos. Rajoy va perpetrar el 2016 la primera repetició electoral, després que el PP no hagués obtingut els resultats que desitjava i de passar-se tot un any sense formar govern (recordem també l'intent frustrat d'investidura de Pedro Sánchez de la mà, justament, de Ciutadans i Albert Rivera). El 2019 van ser Pedro Sánchez i el PSOE els que van forçar una repetició de les eleccions per mirar de defugir el pacte de govern que finalment van haver d'acabar fent amb Unides Podem, amb cura d'insomni inclosa. Tot plegat ha fet que ja hagi entrat a formar part de la normalitat la idea que no cal acabar les legislatures i que les eleccions es convoquen no en atenció al bé públic i ni tan sols a la realització d'un projecte polític (no n'hi ha cap), sinó segons el que li diuen les enquestes al governant de torn.
La convocatòria d'eleccions és un dels actes polítics més importants en una democràcia, però s'ha acabat especulant-hi d'una manera que el frivolitza i el desnaturalitza. Això empobreix encara més una democràcia ja prou afeblida per una corrupció que afecta tot el sistema (començant pel cap de l'Estat) i per una judicialització de la política que fa que el principi de separació de poders hagi quedat com una raresa que practiquen només els escrupolosos (que, al damunt, encara han de passar per beneits davant dels pocavergonyes). En concret, aquestes eleccions madrilenyes anticipades, si s'acaben celebrant, seran en bona mesura una estafa. De fet, ja ho és tota la història política i institucional de la Comunitat Autònoma de Madrid, però aquest també és un altre tema.
Sebastià Alzamora és escriptor
