EscriptorPot ser que semblin fatxes i que parlin com a fatxes, però no es deixi vostè enganyar, realment són fatxes. Groucho Marx ja havia arribat al fons de l’assumpte, però aquesta setmana hi ha tornat Malena Contestí, fins ara una de les dirigents destacades de l’extrema dreta a Balears, quan ha descobert amb horror que Vox és (pausa dramàtica) un partit d’extrema dreta. Mare santa, i jo de diputada seva al Congrés!, ha exclamat, just abans d’esqueixar el carnet del partit. Davant de les càmeres de la premsa, naturalment, perquè Contestí fa l’efecte de ser una d’aquestes persones a qui li encanten els micros i les càmeres. Com al seu excompany de files Jorge Campos, d’altra banda.
Malena Contestí pot dir ara que no sabia on es ficava, però s’ha passat mesos predicant públicament un credo ideològic que, si no era el de Vox, s’hi assemblava molt. El passat mes de gener, en una entrevista amb 'Última Hora', afirmava que Espanya és un dels països del món amb menys violència de gènere, que les dones que presenten denúncia per aquest motiu obtenen immediatament avantatges econòmics i laborals, i que l’escola pública educa les nines “com a instrument contra l’home” i els inculca consignes per sentir-s’hi superiors. Entre dir tot això i interrompre un minut de silenci per una víctima de violència de gènere amb una pancarta (que és un dels motius que cita Contestí per abandonar el partit) hi ha una distància més aviat inapreciable. Ara, però, en una altra entrevista amb 'eldiario.es', puntualitza que va entrar en política perquè, segons ella, “a Balears tenim una lluita molt intensa contra el nacionalisme catalanista, la burocràcia, els impostos i en defensa de la unitat d’Espanya”. Tot d’allò més centrista i moderat. “El extremo centro”, per fer servir la feliç expressió del crític Íñigo Lomana.
Sigui com sigui, Malena Contestí acusa ara Vox de demagògia i homofòbia, de criminalitzar els immigrants i les dones, i de ser un moviment antisistema i extremista que organitza campanyes a les xarxes socials per assetjar determinades persones, entitats o institucions. A pesar de tot, s’agraeix que ho digui, perquè aquesta és exactament la percepció que molts tenim d’aquest partit, però és oportú que la confirmi algú que hi ha estat a dins. Com també ho és recordar que es tracta del mateix partit que és soci de govern amb el PP i Ciutadans a llocs tan significats com la Junta d’Andalusia, la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid, o la Comunitat de Múrcia. I que ho serà allà on sigui possible: “Com sumem un sol diputat més que l’esquerra formarem govern”, va proclamar Albert Rivera, poc abans que es confirmàs que anàvem a una repetició de les eleccions generals el 10 de novembre. Al marge de si Malena Contestí seguirà fent política des d’algun altre lloc o no, que és una qüestió completament irrellevant, convé recordar tot això per saber de quin material ideològic i sociològic estan fets realment el PP i Ciutadans, per molt que es proclamin il·legítimament liberals (el liberalisme no ha tingut mai res a veure amb el que representen aquests partits). Un bon exemple, també d’aquesta setmana, és la proposició no de llei presentada per Ciutadans al Parlament contra les entitats civils que defensen la llengua catalana, amb el suport de Ciutadans i Vox (una proposta que probablement encara hauria estat del gust de Malena Contestí). I cal tenir en compte que les enquestes auguren una pujada important de Vox en aquestes eleccions del 10 de novembre, justament a Balears. Malena Contestí té tot el dret a sentir-se desenganyada, però els que creiem en la democràcia i els drets civils tenim el deure de sentir-nos alarmats.
