Per fi es descobreix què amagava Victoria’s Secret
Moltes generacions de dones van créixer sota l’ona expansiva de les bombes sexuals dels anys noranta. Top models mundialment famoses convertides en celebritats. Dones perfectes que apareixien a tots els anuncis, revistes i desfilades. Icones de l’empoderament femení que en realitat s’oferien al públic com a simples objectes al servei de la mirada masculina. Van erigir-se en un ideal de dona al qual la resta s’havia d’assemblar. Ara un documental fa una radiografia d’una de les grans empreses que va posar la llavor d’aquesta indústria: la marca de llenceria Victoria’s Secret, la que va convertir en un esdeveniment internacional les desfilades dels seus àngels, aquelles models amb ales gegants i vestides amb calces i sostenidors.
Victoria’s Secret: Ángeles y demonios (Movistar+) ens descobreix, per fi, el secret terrible que amagava l’empresa. Són tres capítols d’una hora. En el primer se’ns explica el naixement de la marca del magnat Les Wexner i el seu model de negoci, promotor de la fast fashion. Una empresa de llenceria que inicialment venia una imatge de dones elegants i romàntiques, a l’estil anglès. Al final del primer episodi, però, hi ha un gir i apareix una figura que anticiparà la part més sòrdida, que se’ns descobrirà a partir del segon capítol: Jeffrey Epstein. El pederasta i predador sexual que proporcionava nenes i noies a la flor i nata mundial es va convertir en l’home de màxima confiança de Wexner. Aquí la sèrie documental connecta en alguns punts i amb alguns personatges amb una altra producció: Jeffrey Epstein: Filthy rich (Netflix).
Victoria’s Secret: Ángeles y demonios ens confirma la part més abominable d’aquest sector. A mesura que avança el relat la història es va convertint en més sinistra a través d’una dualitat. Per una banda, l’esplendor econòmica i estètica de Victoria’s Secret, i per altra el món de corrupció i influències de fotògrafs, creatius, executius i directius. Victoria’s Secret passa a vendre una dona molt sexual i agressiva i una línia creativa que vincula la moda al pornsoft. Es relaciona l’aparició de la marca Pink, la línia de llenceria per a preadolescents, amb l’auge d’abusos d’Epstein i el seu imperi ocult de la pederàstia. La sèrie documental té més valor per la contundència de la història i pels seus testimonis que pel plantejament audiovisual, que és convencional. Les revelacions periodístiques fan que les imatges d’arxiu de desfilades, anuncis, catàlegs i festes adquireixin ara per a l’audiència un nou significat. Les passarel·les es converteixen, amb la perspectiva actual, en un aparador funest.
Victoria’s Secret: Ángeles y demonios ens permet entrar per la porta del darrere a un món ocult i provoca que ens astorem per com es va normalitzar la impunitat d’aquesta indústria. Fa que entenguem les dificultats actuals per combatre l’herència masclista d’aquest sector i la voluntat de la societat d’avui dia per guarir-se de les ferides que ha deixat. Aquests documentals són una manera d’obrir-nos els ulls i ens poden ajudar a desempallegar-nos del llast que arrosseguem
