Derrotes afganeses
MEMÒRIA. El mateix Pete Souza recordava aquest cap de setmana el desè aniversari d’una imatge icònica. El veterà fotògraf de guerra va immortalitzar uns 40 minuts eterns per a la presidència de Barack Obama, que seu en un racó de la fotografia cedint el lideratge al comandament militar que dirigeix l’operació secreta per segrestar i assassinar Ossama bin Laden. A la seva esquerra hi ha l’aleshores vicepresident, Joe Biden, la veu més escèptica d’aquella administració sobre l’ús de la força militar en la política exterior.
Una dècada després, la memòria de Bin Laden, ideòleg dels atacs de l’11-S als Estats Units, s’esvaeix. La casa d’Abbottabad, l’amagatall pakistanès d’on se’l van endur les forces especials nord-americanes, ha estat arrasada i només hi queda un descampat. Un solar per a la desmemòria.
Aquells vídeos primitius de Bin Laden a les coves de les muntanyes de Tora Bora van quedar eclipsats per la iconografia del terror de l’Estat Islàmic. Però Al-Qaida encara resisteix i manté la capacitat de mobilització a través de l’expansió geogràfica que va idear el mateix Bin Laden, a partir d’una organització descentralitzada que s’estenia a través de branques territorials, de la península Aràbiga al Magrib, de Mali a Síria o Somàlia. Avui en dia Al-Qaida encara compta amb desenes de milers de combatents actius en diverses zones en conflicte.
RETIRADA. La presidència Biden ha confirmat la sortida definitiva, entre maig i setembre, de les tropes dels Estats Units que encara hi ha desplegades a l’Afganistan, coincidint amb el vintè aniversari d’un 11-S que va canviar el món. Dues dècades que marquen una nova vulnerabilitat occidental, anys de restriccions globals de moviments, de persecucions policials i judicials fora de la llei, de guerres il·legals i la consagració del terrorisme global com a nou enemic.
Els Estats Units marxaran de la guerra més llarga de la seva història. Els seguiran la resta de contingents de l’OTAN que encara hi ha desplegats. L’anunciada retirada de tropes no és el final de res. És una sortida en fals d’un conflicte que, des de fa temps, Washington ja no sap com justificar més enllà del desastre que dues dècades d’intervenció internacional han deixat en un país armat, dividit i insegur. La feblesa dels objectius nord-americans a l’Afganistan només va quedar superada per la il·legalitat de la invasió de l’Iraq.
FRACÀS. Vaig entrar a l’Afganistan el novembre del 2001, quan els talibans havien començat la retirada de Kabul. A les primeres entrevistes que vaig poder fer per a Catalunya Ràdio sempre hi apareixia la mateixa pregunta, parlés amb qui parlés: “¿Qui ens protegirà a nosaltres?” La primera por dels afganesos ja era, aleshores, el buit de poder.
Avui els talibans, convertits també en paraigua d’organitzacions diverses, ja dominen més territori que mai, des que els bombardejos dels Estats Units van forçar la seva sortida del govern. Segons fonts de les Nacions Unides, la violència contra la població civil, especialment contra les dones i els nens, però també contra periodistes i activistes, s’ha tornat a disparar. I la poca confiança en la capacitat de control territorial per part del govern de Kabul i en unes converses de pau allargassades fan témer una nova escalada de la guerra civil.
“No s’equivoquin, en 20 anys el terrorisme ha experimentat una metàstasi”, reconeixia Biden en el seu discurs a la sessió conjunta del Congrés després dels primers 100 dies de govern. ¿Quin ha estat, però, el paper real dels Estats Units en la disseminació d’aquesta amenaça? Les tropes nord-americanes marxaran de l’Afganistan per esgotament i incapacitat. No hi ha victòries, ni tan sols certeses per als afganesos.
