Ser 'derechita cobarde' és molt complicat

Sí, de debò. Ser derechita cobarde és molt complicat. Abascal ho sabria si les camises cenyides fins al punt de l'estrip li permetessin sospirar de tant en tant. Només cal mirar, per exemple, els delicats equilibris del funàmbul Pablo Casado, permanentment amb l'ai al cor sobre el filferro per si cau per la dreta o per la ultradreta. Els mitjans presumptament afins intenten posar-l'hi fàcil. "Casado anirà a la protesta de Colón", es pot llegir a la portada d'El Mundo, per tal que el líder del PP no quedi com un acomplexat davant dels hòmens veritables. Però el titular té truc, perquè El País n'ofereix la versió completa i descarnada: "Casado anirà a la protesta pels indults però evitarà la foto amb Vox". Ahà! L'intent de convertir-se en un gat de Schrödinger capaç de ser-hi i no ser-hi al mateix temps a la simpàtica concentració ha sigut fàcilment desmuntat: el diari de Prisa ha obert la caixa i el gat ha adoptat una de les seves dues formes possibles. La del fervorós company de files dels nostàlgics del franquisme.

Esclar, a l'estranger se n'adonen, d'aquestes vel·leïtats que la caverna insisteix en maquillar. El Financial Times entrevistava Casado i, com és comprensible, volien mesurar la seva disposició a pactar amb la ultradreta per assegurar-se el poder. Però els titubejos habituals i circumloquis a l'ús no devien convèncer-los gaire, perquè l'influent rotatiu escrivia: "No va respondre sí o no quan se li va preguntar si Vox era un partit democràtic. El grup d'extrema dreta ha qualificat el govern de Sánchez com el pitjor en 80 anys, la qual cosa indica la seva preferència pel règim feixista de Francisco Franco del 1939-1975". Senzill i directe, oi? Doncs hi ha diaris que encara han d'arribar a aquesta conclusió. Però, esclar, ja se sap que els anglesos ens tenen mania.