25/02/2021

Democràcia plena

2 min

A mi em sembla que anar anunciant, cada dia, que “Espanya és una democràcia plena” és anar demostrant, cada dia, tot el contrari. La democràcia, com la netedat, com un embaràs, és o no és. Si afirmes que vas una mica neta, vas bruta. Si dius que ets verge del tot, si dius que ets plenament innocent, estàs fent sospitar el contrari, perquè, en aquests casos, se n’és o no se n’és. Una sola taca pot no ser brutícia, porqueria, immundícia, però t’impedeix parlar de netedat. Si hi ha taques, no és net.

El duo Baccara (quan tindrem, sisplau, una sèrie sobre elles?) cantava Sorry, I’m a lady. La traducció que en fèiem les nenes de llavors era: “Sorry, I’m a lady, yo soy una dama y lo quiero ser”. Aquest “lo quiero ser”, diferent de “lo quiero seguir siendo”, fa el mateix servei que el “plena” de la democràcia espanyola. Si ho vols ser no ho ets. Si és plena, si es remarca que és plena, no és democràcia. No se’ns acudiria de dir que la britànica és una democràcia plena (per parlar d’un altre estat amb monarques pel mig). O la Suïssa. ¿Algú diria que Suïssa és una democràcia plena? No, esclar. Suïssa és una democràcia. A la democràcia que és Suïssa no hi passen les coses que passen a la democràcia plena que és Espanya. No hi existeix la sedició i ho voten tot, tot. No tenen rei i, per tant, tampoc no tenen el delicte d’injúries a la Corona. Però val a dir que hi ha altres monarquies europees que tampoc no el tenen, aquest delicte. Suposo que quan vius en un lloc on aquest delicte no existeix, ja et passen, una mica, les ganes d’injuriar monarques. I com que et passen, una mica, les ganes d’injuriar monarques, no ha de sortir cap polític a repetir, com aquí, perquè et quedi clar, que vius en una democràcia plena. Plena, sí. Plena de... (autocompleteu).

 

stats