ERROR403

Una democràcia inacabada

DURANT UN ESTAT d’alarma sense precedents en la història recent de la democràcia espanyola, els cossos policials han actuat a cop de llei mordassa i han copat hores i hores de rodes de premsa emeses en directe. El govern espanyol, en mans d’un partit que s’autodefineix de progressista, ha convertit policies i militars en protagonistes d’un repte que és sanitari, econòmic i social. Però tot això no ha frenat la crisi que ha esclatat al Ministeri de l’Interior i a la cúpula de la Guàrdia Civil. Tampoc no l’ha tapada l’anunci de l’augment del sou dels policies i els guàrdies, gairebé pornogràfic -per més que estigués previst-, perquè s’ha fet mentre milers de persones van perdent la feina i els petits negocis de què vivien.

Aquesta crisi policial torna a fer evident el que ja se sabia: la separació de poders, a Espanya, té més goteres que el metro de Palma quan es va obrir. I, per tant, la democràcia falla o, com a mínim, està inacabada. D’indicis, no n’han faltat mai. Per citar-ne alguns exemples, es pot recordar des dels GAL fins a la repressió de l’1 d’octubre, passant pel judici al Procés català, la llarga llista de corrupteles del comissari Villarejo i el cas Cursach, que agonitza als tribunals. Totes aquestes clavegueres d’Estat no haurien arribat fins on ho han fet si el sistema judicial fos realment independent, sanejat i transparent.

Fa massa dècades que la democràcia espanyola arrossega el repte d’alliberar-se de les rèmores autoritàries i corruptes de la dictadura. Els sistemes policial i judicial corcats en són una més, com l’afany centralista i el desequilibri financer autonòmic, per citar-ne alguns altres casos. Espanya no està a l’altura del segle en què vivim i, al pas que anam, no ho estarà abans que s’acabi.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF