15/02/2022

En una democràcia defectuosa

2 min

Hauríem de procurar no perdre de vista –perquè és rellevant– que Espanya va caure la setmana passada de la categoria de les “democràcies plenes” (full democracies) dins l'índex democràtic del setmanari The Economist, que es pren com a referència per avaluar la qualitat democràtica dels diferents estats al món, i va passar a ser catalogada com a “democràcia defectuosa” (flawed democracies), que ja es veu que és una categoria molt menys lluïda. Just a sota ja venen els “hybrid regimes” (règims híbrids), com el Marroc, Mèxic, Mauritània o Tanzània. El fet que la democràcia que habitualment serveix de comparació amb totes les altres, la dels EUA, es trobi també dins de les democràcies defectuoses, i també països de la nostra zona com França i Itàlia, no hauria de servir d'excusa (de “burladero”, si els agrada més) als nacionalistes espanyols, que habitualment s'han omplert la boca subratllant que Espanya figurava entre les democràcies plenes del món (Carmen Calvo ho superlatitzava: “democràcia pleníssima”, deia) cada vegada que algú qüestionava o criticava la qualitat o la credibilitat de la democràcia espanyola.

La causa que ha decidit la davallada d'Espanya a l'índex de The Economist és el bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), és a dir, allò que sovint anomenem la politització de la justícia. El revers d'aquest fenomen, igualment pervers, és la judicialització de la política: justament, Espanya va començar a perdre puntuació en aquest rànquing a partir de l'any 2017, amb l'empresonament dels líders independentistes catalans, un escàndol democràtic que va culminar en la celebració del judici del Suprem, un veritable espectacle de justícia de part: tant pels magistrats, com pels fiscals, com per bona part dels testimonis que hi van declarar. Altres actuacions de la justícia espanyola en els darrers anys, com la dels joves d'Altsasu o els rapers Valtònyc i Hasél, o la promptitud amb què la Fiscalia es dedica a tancar les carpetes inculpatòries d'un cert cap d'estat fugit a Abu Dhabi per haver amassat una fortuna il·legal burlant la Hisenda espanyola, segur que tampoc no ajuden a millorar, si no la puntuació, almenys la percepció que es pugui tenir d'Espanya com a estat de dret.

En aquest context, doncs, en què la política interfereix la justícia i la justícia actua a favor d'uns interessos polítics i en contra d'uns altres, allò que domina és la frustració i el càlcul a curt termini, perquè en realitat el marge de maniobra és curt i escàs. Les forces de govern a Espanya juguen (com en el títol del llibre del seu president Pedro Sánchez) a l'estricta supervivència, i les de Catalunya s'ofeguen dins el bassiot de ressentiment i rancúnia en què han convertit el debat públic, amb escenificacions i gesticulacions cada dia més al·lucinants d'alguns dels seus protagonistes, a falta de possibilitats reals d'acomplir els objectius propis. La falta de cultura democràtica d'una part important de la ciutadania també fa que la situació tingui poques esperances de millora.

stats