Joan Bosch va ser un director de cine que, després d’uns principis ambiciosos, va malbaratar el seu talent en nom de la supervivència –una història molt freqüent en aquest planeta. El seu declivi va començar amb dues pel·lícules clarament turístiques, ‘El último verano’ (Costa Brava) i ‘Bahía de Palma’ (Mallorca). Després, els seus títols anirien empastifats del ketchup propi del spaghetti western, i, ja més endavant, de llenceria del ‘destape’. Però sempre m’ha semblat premonitori el títol de la seva primera pel·lícula/postal, perquè sovint, a Mallorca i a Eivissa, tenim la sensació que enguany això farà un tro i aquest haurà estat el darrer estiu de la Mallorca actual.
No ha fet falta arribar al cim de la temporada per confirmar una vegada més que això no s’aguanta per enlloc i per afermar-nos en la convicció que la solució no rau a créixer, sinó a minvar: poblacionalment, turísticament, en cotxes i avions, en renous, en femers turístics. Entre la gent moderada del cens, s’estén una amarga decepció per la manca de plans dels nostres governs per caminar cap a aquesta minva, cap a una solució raonable.
L’any que ve hi ha eleccions i, és clar, no tan sols pesaran en la memòria de l’elector els estius d’aquest govern de progrés, sinó les primeres setmanes de la temporada que vendrà amb les urnes per enmig. A la jornada electoral hi pesarà la sensació d’ofec i de manca de perspectiva per a la millora de la qualitat de vida de la gent i de l’oxigenació del territori, ara que el turisme comença a alterar la vida dels pobles d’‘interior’. No hi haurà ni tan sols un paper ben elaborat, amb idees creïbles i trajectòries possibles per sortir de l’infern? Si és així, els nostres ‘progressistes’ presentaran mala ferida. Qui hi creurà, si han deixat passar quatre anys sense més moviment que la nova ecotaxa –diguem-ho així–, i no han tengut el coratge de mirar el present cara a cara, diagnosticar-ne l’extrema gravetat i reconèixer el futur com a amenaça?
Aquest podria ser el darrer estiu de les dites forces de progrés, tan poc progressistes en aquest capítol de la vida a les Illes. Si no són capaces d’alentir la marxa del Tren de la Destrucció Total ni de projectar el seu ingrés en via morta, en què basaran la promesa d’un futur millor?
