Opinió 09/09/2015

El curs

A Andorra, aquest fenomen cronològic és encara més exagerat, com si celebració de la marededéu trobada al costat d’una gavernera florida en ple mes de gener hagués volgut marcar, amb la seva festa, l’inici de tot

2 min

Celebrem el cap d’any amb xampany, espantasogres i confeti i, estirats al sofà, amb el concert ressacós de valsos filharmònics, però quan de veritat comença l’any és ara, amb els plumiers nous, les motxilles de princeses impossibles, els llibres folrats, les incògnites meravelloses del curs nou.

El cap d’any oficial tan sols suposa l’esforç de tenir en compte que a partir del dia u de gener cal canviar el número de l’any, i ben poca cosa més. Ara és quan de debò comença tot. A Andorra, aquest fenomen cronològic és encara més exagerat, com si celebració de la marededéu trobada al costat d’una gavernera florida en ple mes de gener hagués volgut marcar, amb la seva festa, l’inici de tot. Això ho deixem reposar fins passat Meritxell, ens hem dit i ens han dit.

Ara ja no hi ha cap excusa, la fera s’ha despertat després d’unes setmanes de migdiada i gintònics de fantasia. Anem avançant poc a poc cap a la tardor, que segurament serà com les darreres, dolça en temperatura i, enguany, potser una mica més nerviosa del que és habitual, perquè els negocis dels homes que es resolen votant es resoldran votant.

El calendari té la seva lògica implacable, que és numèrica però també astronòmica. L’obeïm sense ni piular, amb aquella serenitat que et dóna saber que hi ha coses que no són opcionals, perquè pertanyen al negociat del temps, davant de qui nosaltres no hi pintem gran cosa. La nostra història vol (i hauria de) ser lineal, però en el fons ens la sentim cíclica, i en això encara som grecs del tot.

stats