Publicitat
Publicitat

¿És bo curar la malària des d'un fons d'inversió?

Diumenge passat Dylan Matthews va publicar al Washington Post un article fascinant sobre un jove de 25 anys anomenat Jason Trigg. Llicenciat en informàtica pel Massachusetts Institute of Technology, Trigg ha descobert com pot -segons ell- fer el màxim de bones obres. Cada dia treballa en un fons d'inversió lliure de high-frequency trading (negociació d'alta freqüència), però en lloc de gastar-se l'elevat salari que cobra, viu com un estudiant de postgrau i fa donació de gran part d'aquests diners.

Trigg es basa en la dada que una donació de 2.500 dòlars pot prevenir una mort per malària i pensa que, en el transcurs d'una lucrativa trajectòria a Wall Street, pot arribar a salvar moltes vides. El filòsof utilitarista Peter Singer l'ha induït a pensar d'aquesta manera.

Pel que diu l'article, Trigg sembla un home formal i de seriosos principis ètics que, si fa realitat el seu pla, pot ajudar a salvar moltes vides. Però si us esteu plantejant seguir el seu exemple, jo us diria que anéssiu amb molt de compte.

En primer lloc, potser sí que al començament veuríeu el món de les finances com un mitjà adequat per complir el principal objectiu que us heu marcat: la lluita contra la malària. Però el cervell és un òrgan mal·leable. Cada vegada que fem una activitat o tenim un pensament, transformem una part de nosaltres mateixos en una cosa una mica diferent. Com més temps passem amb els altres, més ens assemblem a la gent que ens envolta.

De mica en mica et vas convertint en una persona diferent. Si hi ha una gran distància entre la teva conducta quotidiana i aquell compromís fonamental que t'has fixat, t'acostaràs més a les activitats quotidianes i t'aniràs distanciant del compromís inicial. Tindràs més a veure amb els fons d'inversió que no pas amb la lluita contra la malària. Treballar en un fons d'inversió d'aquesta mena no té res de dolent, però no és la prioritat que t'havies fixat.

En segon lloc, jo aniria amb molt de compte a l'hora d'invertir l'ordre natural dels afectes. Si et mires el món des d'un punt de vista estrictament intel·lectual, un nen del Pakistan o de Zàmbia té el mateix valor que el teu propi fill. Però no hi ha gaires persones que ho vegin així. No hi ha gaires persones que considerin que la vida en abstracte percebuda com una dada estadística té el mateix valor que el nen de debò que alimenten, abracen i crien i amb qui juguen.

Si vols servir un déu llunyà i abstracte i tries una professió que no et desperta cap passió en el dia a dia, pots acabar com una persona que valora més el que té lluny que no pas el que té a prop. Podries arribar a ser un d'aquells que s'estimen la humanitat en general, però no els éssers humans que tenen al voltant. Podries acabar desenvolupant les facultats que fem servir per percebre el que és lluny -la racionalitat- i perdent les facultats que ens permeten interactuar amb les persones més pròximes: l'afecte i la capacitat de vulnerabilitat i dependència. En lloc de veure't a tu mateix com una persona profundament arrelada en una comunitat concreta, pots acabar com un déu distant que contempla fredament la humanitat.

I en tercer lloc, el punt més important: em preocuparia la possibilitat de convertir-me en un mitjà i no en un fi. Si vas a Wall Street perquè vols sobretot guanyar diners i destinar-los a fer obres de caritat, pot ser que acabis convertit en una màquina per redistribuir riquesa. Pot ser que acabis convertit en un mecanisme de política fiscal.

Però una vida humana no és només un mitjà per aconseguir uns resultats; és un fi en ella mateixa. Quan avaluem els amics, no ens limitem a mesurar les conseqüències que pugui tenir la seva vida. Valorem qui són intrínsecament. No tan sols volem saber si han fet el bé. Volem saber si són bones persones.

Per això, a l'hora de triar una professió, la majoria de gent no en volen una que només els resulti útil. En volen una que els agradi, que els faci ser millors com a persones. Com va dir el novel·lista Frederick Buechner, volen trobar aquell lloc "en què conflueixen el teu goig més intens i la intensa fam del món".

Si ets intel·ligent, treballador, prudent i afortunat, potser ets capaç de trobar una feina productiva que t'ennobleixi alhora. En canvi, agafar una feina amb l'únic objectiu de fer diners té tots els números de ser destructiu, encara que inverteixis aquests diners en obres de caritat en comptes de gastar-los en cotxes esportius.

Vivim en una cultura implacablement comercial i és natural, per tant, que molta gent s'organitzi la vida des d'una perspectiva utilitària i conseqüencialista. Però aquesta manera de pensar ens pot portar massa lluny: podem acabar tenint lògica però no saviesa, podem esdevenir uns especialistes sense ànima.

Fer-se a un mateix és diferent de crear un producte o aconseguir un resultat; calen una lògica i uns mitjans diferents. Crec que arribar a ser una bona persona és més fàcil si ens situem enmig de les coses que més ens preocupen. Si el que més ens interessa són els nens que moren a l'Àfrica o a Bangla Desh, segurament val més que anem a l'Àfrica o a Bangla Desh, però no a Wall Street.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF