OPINIÓ

La cultura única

L’embranzida de Vox a Andalusia i la ja palpable presència creixent del partit d’extrema dreta entre nosaltres té en la cultura la seva víctima més desitjada. No crec que sigui cap barrabassada dir que Vox neix d’una mena de cultura, a la vegada que té com a objectiu principal matar la cultura. En bona mesura, sorgeix de les expressions predominants en moltes de les televisions públiques i privades espanyoles, dels usos i costums que es promouen, de la demagògia més baratera, de les notícies que es narren amb una veu de pel·lícula de por dolenta –ja sabeu a quin tipus de narració em referesc, aquí es fa difícil de reproduir–, de l’espectacle barroer, dels estereotips sexistes, masclistes, que es prodiguen arreu, de la violència entre les persones i cap als animals, de l’hiperconsumisme i així fins un llarg etcètera del més execrable de la nostra societat (d’aquí i mundial). En podem dir una mena de cultura o directament incultura, com vulgueu. Tanmateix, cultura i única són excloents.

No ens hauríem d’equivocar i pensar que aquesta cultura sorgeix de la base de la societat. Així és com es diu, com es vol presentar. És el que volen que creguem els que la dicten, els que la propaguen, els que li donen hores i hores de programació, els que hi posen pàgines i pàgines dels diaris, els que inverteixen milionades en publicitat de la que fa tornar beneits. 

Vox és fill de la cultura que més s’ha promogut a Espanya en les darreres dècades i, com a bon fill, la vol única. Aquest cap de setmana, a l’ ARA Balears, teníem un llistat del que pretén Vox en el nostre context polític, social i cultural: il·legalització de partits com MÉS, tancar IB3 i totes les autonòmiques, atac a la llibertat d’expressió sempre que sigui dissident amb les seves proclames, llengua castellana com a vehicular i única, religió única, toros, caça, els seus símbols… També seria un error pensar que aquesta és la cultura espanyola. Vox és espanyolista només si l’espanyolisme és el pensament i l’acció que potencia els pitjors tòpics d’Espanya. 

La pretensió de Vox és cultura única, perdó, incultura única. I això sempre ve de dalt, mogut pels interessos més espuris. La ciutadania és molt més diversa i infinitament més respectuosa. És així de natural, i sempre que no es posin tots els mitjans, com de fet s’estan posant i no de fa poc, per conduir-la per un camí únic, tenir-la encerclada, assocada, a punt perquè aixequi banderes o per apedregar-la. A disposició.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF