Doctor en EconomiaDe què farem feina en el futur? El mercat laboral és cada vegada més complex i difícil. Demà encara ho serà més.
La intel·ligència artificial permet l’automatització de molts de llocs de feina qualificats: moltes tasques que fins ara feia la classe mitjana formada (comptabilitat d’una empresa, diagnòstics mèdics, investigacions legals) comencen a ser realitzades per màquines intel·ligents i això fa que disminueixi la necessitat de persones preparades. En el futur conviuran dues tipologies d’ocupacions: aquelles manuals que són difícils d’automatitzar perquè no són rutinàries i perquè no costen un salari alt (cuidador de gent gran, professor de pilates, un “manetes” que ho arregla tot) i les que exigeixen un alt nivell de preparació i de creativitat: enginyers informàtics, experts en energies renovables, líders d’equips o d’empreses. Anam cap a un mercat laboral dual, sense feines per a la classe mitjana. Això crea un societat amb unes desigualtats molt grans.
Quina és la resposta a aquest nou escenari? Una bona educació hi ajuda molt. Com millor formació, més capacitat d’adaptació. L’escola avança –amb recursos insuficients– i comença a complementar els continguts clàssics amb les noves competències necessàries: comunicació, creativitat, pensament crític i col·laboració.
Però amb l’escola no basta. Tampoc basta formar professionals en totes les branques i especialitzacions possibles (tot i que hi ajudaria molt!). A part de la formació, l’altra gran eina per fer front a les desigualtats és el capital social, el capital cultural. Què vol dir això? El conjunt de valors que hi ha a una societat, la seva base cultural: estil de vida, cohesió social, actitud davant les innovacions, immigració ben integrada, cultura de l’esforç. “Si alguna lliçó es pot aprendre de la història del desenvolupament econòmic, és que la cultura és el factor més determinant”. Així ho resumia David Landes, historiador econòmic que estudiava les causes de la riquesa i la pobresa.
El principal obstacle que tenim a Balears per crear un millor capital social és que som una societat molt desigual i desestructurada. Una part molt important de la població viu al marge d’uns mínims culturals compartits amb la resta: la meitat de la societat no fa cap tipus de consum cultural i aquest fet dificulta la cohesió social i la cooperació entre nosaltres i, en conseqüència, tot el progrés econòmic.
Com són les polítiques culturals aquí? 1. Suport públic reduït (som el territori amb llengua pròpia de tot l’Estat que dedica menys inversió en cultura per habitant). 2. Orientades a crear oferta. Es parteix del supòsit que és prioritari crear infraestructures culturals i donar suport als creadors: “Si hi ha una bona oferta, els ciutadans ja hi acudiran i faran consum cultural”. 3. Gran part de les accions culturals que reben (el poc) suport públic van orientades als que precisament ja fan consum cultural: exposicions, museus o patrimoni. En canvi, quines altres actuacions fan falta? Les orientades a la demanda, a fomentar l’accés a la cultura dels col·lectius que no tenen aquests hàbits. S’ha de crear capital social perquè tothom tingui igualtat d’oportunitats: que es compensin les mancances derivades d’haver nascut en un entorn o en un altre.
Com són les actuacions que es fan a altres llocs i que ajuden a aconseguir això? 1. Fàcils i digeribles. Qui no té hàbits de participació cultural no comença anant a un concert d’òpera. En canvi, les activitats a l’aire lliure, més participatives i més “fàcils” són una primera passa: festivals de teatre al carrer, colles de gegants i dimonis, murals de pintura al carrer. Les corals i bandes de música a Menorca i a molts pobles a Mallorca són una important eina de cohesió social. 2. Que afavoreixin la participació de diverses generacions: que pares i fills passin temps junts jugant i aprenent és una de les claus del capital social. El “Vale Cultura de Brasil” és una targeta magnètica de prepagament que permet que les famílies de classes més baixes accedeixin a un pressupost mensual només per gastar en cultura (per exemple, per comprar llibres). 3. Que siguin activitats de proximitat. Les biblioteques i els centres culturals són la xarxa més propera. En fan falta més i amb millor oferta: que disposin d’impressores en 3D i d’instruments de música. Un altre exemple: la Regidoria de Cultura de Palma va implementar el 2008 una iniciativa pionera, d’èxit i barata: els dinamitzadors lingüístics. Aquests mediadors culturals feren possible que molts joves desenvolupassin nous hàbits lingüístics i culturals fora de l’horari escolar. Incomprensiblement, no s’ha tornat a fer.
Per crear capital social, no hi ha fórmules úniques ni resultats immediats. Allò segur és que si no es fan actuacions decidides per fomentar la cohesió social i compartir la base cultural, el futur laboral i econòmic de Balears serà encara més difícil i desigual.
