La cultura, d’essencial al fons d’un calaix qualsevol
A una certa edat, una comença a tenir una petita col·lecció d’articles que mai no hauria d’haver escrit. La cosa estranya és que tornaries a defensar-hi les mateixes idees i els rubricaries una altra vegada amb idèntica convicció si no n’haguessis conegut el futur. Un d’aquests articles és el que vaig escriure cap a finals del mes de juny del 2019, quan Francina Armengol havia presentat la remodelació del seu Govern, després de poder revalidar per primera vegada en la història un pacte d’esquerres.
Aquells dies, el sector cultural anava remogut i emprenyat perquè Cultura –que la legislatura anterior feia conselleria amb Esports i Participació– havia passat a Presidència –amb Igualtat. Que si s’acabaven les polítiques culturals, que si a l’Executiu l’importava un rave la Cultura, que això de posar-la a Presidència era fer-la desaparèixer entre una administració protocol·lària... Això i molt més era el que esgrimien les veus crítiques del canvi.
Jo no hi vaig veure el drama, i així ho vaig escriure. “Si poguéssim ser optimistes, podríem pensar que amb aquesta decisió el nou Govern vol donar a la cultura la transversalitat que hauria de tenir. Des de la Conselleria de Presidència, més que no fer accions o gestions puntuals, que també se n’han de fer, la cultura podria ser un principi, uns coneixements, una base per pensar el país en el seu conjunt i en tots els àmbits de l’acció de govern. Si fos així, voldria dir que es vol atorgar a la cultura una posició de centralitat. Potser és massa guapo. De moment, no ens han donat els ous per somiar truites”, escrivia una servidora no fa dos anys. I si ara m’ho voldria haver menjat és perquè en aquests quasi dos anys, a Presidència, la Cultura ha estat bastant absent. Moltes reunions i poques resolucions. De transversalitat i centralitat en les polítiques del Govern, res de res.
És més, amb la remodelació de l’Executiu anunciada per Armengol aquest divendres, quan ja sabem que Cultura se’n va de tercera amb Fons Europeus i Universitats, ens queda clar que no saben què fer-ne. La manifestació clara de desinterès arriba pocs mesos després que el Govern format pels mateixos partits i amb la mateixa presidenta nomenàs oficialment la Cultura com a Bé Essencial. Això, per pegar-li ara la coça i enviar-la a la cua de tot, allà on no hi plou. No em posaré optimista i ara creuré que el fet d’estar amb Fons Europeus beneficiarà la Cultura, perquè aquests fons són per a tots els àmbits, i perquè la Cultura necessita criteris i polítiques, i també fons d’on sigui, però primer criteris. O, si més no, necessita que els que la nomenen com a essencial s’ho creguin i li creïn una àrea autònoma i amb entitat, en comptes de tirar-la a un calaix qualsevol.Un calaix del qual no la treuen ni a passejar.
