06/05/2022

La cultura com a col·locadora política

3 min

Està molt bé saber que al PSIB creuen que per dirigir un equipament cultural no fa gens de falta tenir estudis superiors, que amb el títol de batxiller ja n’hi ha més que prou. Si a això s’hi suma que la persona que hi opta no té cap experiència en la branca de la cultura a la qual es dedica la institució, idò tampoc passa res. Què té més que, sense estar específicament formada, hagi d’elaborar una programació que ha de ser de qualitat, d’interès i que serveixi per educar la població a la qual es deu com a infrestructura pública que és. Què té més si no té estudis superiors per fer pressupostos i balanços. Així pensen els socialistes d’Inca, que en aquest cas és com dir els socialistes de les Balears. I és que, com hem pogut veure publicat, per a la direcció de la Fundació Teatre Principal d’Inca s’ha obert una convocatòria que no té la formació de nivell superior com a requisit. Amb el batxillerat hi pots tirar milles.

Les bases de la convocatòria són d’aquestes que fan pensar que estan fetes a mida de qualcú molt proper o molt afí, o molt proper i molt afí de qui domina el patronat: a banda de la no titulació universitària ni l’experiència en el sector, donen set dies hàbils per presentar-s’hi perquè, tanmateix, no es necessita presentar un projecte cultural per al teatre. Ah, i si no es té el B2 de català, se li fa una prova lingüística i, si se’n defensa, ja pot passar. El contracte és només per a un any, no fins a un mes qualsevol, sinó fins al 31 de juliol de 2023, que és quan els polítics sabran si repeteixen i poden continuar col·locant els seus –ja tenen qualcú preparat?– o, si n’arriben d’un altre color, podran repetir l’actual jugada, només que amb un carnet amb altres sigles. Ja n’hi ha prou.

La companya Clàudia Darder escriu que al patronat de la Fundació Teatre Principal d’Inca hi ha malestar per això. Jo el que no entenc és que no hi hagi un emprenyadura monumental a la UIB, a l’ESADIB, al Conservatori de Música i Dansa i, en general, a tota la cultura escènica. Amb aquesta convocatòria, els socialistes foten una bufetada amb la mà plana a totes les persones que, des de la universitat, des dels estudis superiors d’arts dramàtiques o dels superiors de música, s’estan formant per oferir un servei amb més fonament a la societat. Quin és el missatge que s’està donant als joves des del teatre d’Inca, des de la batlia de la ciutat del Raiguer i des del Partit Socialista? Que no cal que s’esforcin, que no els servirà estar formats perquè l’afinitat política és la que els obrirà les portes. És indignant. Si el partit vol donar un sou públic a qualcú, que el posin en llistes i el facin regidor. La cultura no pot ser una eina de col·locació política, perquè no serà cultura. 

Aquesta setmana, el PSIB ha fet doblet. L’adjudicació del càrrec de directora adjunta de l’Institut d’Estudis Baleàrics, tot i no ser el mateix cas, s’ha fet d’una manera similar –una amiga, una germana, una afí. Això, quan el motiu de la destitució de Mateu Malondra com a director de l’IEB era millorar-ne la gestió i el servei. La història del menysteniment a la cultura s’escriu així.