Les culpes equivocades

Fa uns dies, la diputada de Podem i vicepresidenta del Parlament balear Gloria Santiago va compartir a les xarxes socials la resposta que havia rebut al telèfon d’emergències quan va denunciar l’assetjament sexual que havia patit mentre feia el Camí de Sant Jaume. Segons va detallar, l’operari del 061 va renyar-la per haver fet el camí tota sola, una actuació que el govern asturià ha decidit investigar. 

La denúncia de Santiago no només es va fer ràpidament viral, sinó que va animar moltes usuàries a compartir experiències similars viscudes en primera persona. I és que aquest succés torna a posar el focus en un problema endèmic que, tanmateix, només recupera la rellevància que mereix quan algú amb certa projecció pública el rescata: la idea denigrant —per a ambdós gèneres— que la dona s’ha de responsabilitzar de les reaccions animals i instintives que pugui provocar en el mascle més proper. 

En realitat, aquesta percepció tàcita de la responsabilitat d’uns i altres nodreix els consells que sovint s’adrecen a les noies quan comencen a sortir de nit; quan la roba no els dissimula les formes adultes; quan els gestos abandonen tota reminiscència infantil i la consciència de la pròpia sexualitat agafa força. Al cap i a la fi, i per bé que sigui amb les millors intencions, tota recomanació que parteixi de la corresponsabilitat de la dona en les conductes violentes, intrusives o fastigoses d’alguns –alguns!– homes serà sempre insultant i injusta en més d’un sentit: per una banda, infantilitzarà i animalitzarà els homes fins a límits grotescos; per l’altra, anticiparà la culpa de les futures víctimes que hagin comès el crim terrible de caminar soles, de vestir-se com volen, d’interactuar amb el gènere masculí sense que la masculinitat del gènere hagi activat cap alarma.