06/10/2022

Crnogorcevic, per exemple

2 min

Una periodista catalanoparlant d'un mitjà catalanoparlant (Barça TV) li fa una pregunta en castellà, i la futbolista del Barça Ana Maria Crnogorcevic respon amb una ironia: “No te entiendo”, diu, en castellà . Després d'aquesta resposta, la periodista vacil·la i va per repetir la pregunta, altra vegada en castellà. I Crnogorcevic, somrient, li aclareix la broma: “En castellano no te entiendo”, remarca, en un castellà del tot correcte. La jugadora és de nacionalitat suïssa, però ara s'ha establert a Barcelona i és oportú remarcar que parla sis idiomes, entre els quals el castellà, i que aprèn català perquè ja siguin set.

Per si mateixa, l'anècdota ja és reveladora de moltes coses. La periodista s'adreça a Crnogorcevic en castellà perquè així és com es fa sempre amb els futbolistes estrangers, per molt que s'estableixin a Catalunya (o a les Balears, o al País Valencià) i juguin amb equips del país. I es fa sempre així perquè el castellà és la llengua que opten per aprendre els jugadors: entre altres motius, perquè ningú els dona a entendre que el català pugui ser una llengua tan útil i prestigiosa com el castellà. Ben al contrari, el que fan la gran majoria de catalanoparlants és parlar-los directament en castellà, i prou. La broma de Crnogorcevic és, a la vegada, una picada còmplice d'ullet i un toc d'atenció. Ella sap que aquest “No te entiendo” sec, tallant, és la resposta que rebem sovint els catalanoparlants quan pretenem usar el nostre idioma amb normalitat. Una resposta grollera i desconsiderada, i a més falsa, perquè naturalment, qui la diu, entén el català: li passa, però, que no tan sols no el vol parlar, sinó que no tolera que l'hi parlin. Per això la ironia de Crnogorcevic és encertada, perquè capgira els papers. I per això causa el desconcert de la periodista, que no aconsegueix captar-ho a la primera i encara intenta tornar a preguntar en castellà, pensant que la jugadora no l'ha entesa.

L'actitud desenfadada de Crnogorcevic ha rebut una multitud de respostes, aquestes sí, enfadades. I més que enfadades, rabioses i impresentables. Ha estat insultada de totes les maneres imaginables (sense que hi faltin els insults sexuals orangutanescos que indefectiblement es dediquen a les dones), i criticada amb agror des de diversos mitjans seriosos, per haver, segons ells, menyspreat la llengua espanyola, és a dir, el castellà. En aquesta mentalitat nacionalista i xenòfoba, les llengües no conviuen, només competeixen. A mort. Per a ells només en pot quedar una, que a Espanya, naturalment, és el castellà. Ni diversitat lingüística (que a Suïssa, precisament, és protegida i practicada per les institucions públiques), ni llengües cooficials, ni article 3 de la Constitució: a Espanya es parla espanyol, i mostrar interès pel català és una ofensa i una traïció. Crnogorcevic no ha perdut l'humor: “Tan dramàtic és?”, ha preguntat. Que ella vulgui aprendre català, no. La crosta ultranacionalista i cavernària que impera en l'opinió pública i publicada a Espanya sí que és dramàtica, i arriba a ser tràgica.