Convé recordar sovint Josep Pla quan afirmava que el seu país és aquell que, en dir “bon dia”, se li respon “bon dia”. I qui diu el país diu la consulta del metge, la fruiteria, la finestreta de correus, el cafè o la llibreria. És una qüestió natural de cordialitat, un principi d’educació que potser no és res més, ni res manco, que la consideració que es té cap a l’altre. És la mateixa consideració que tenim quan, en qualsevol país estant, ens saluden amb la seva llengua i, tant si la coneixem com si no, imitam la salutació que se’ns ha fet. Volem tenir una bona entrada. I adoptar una altra actitud, especialment quan un s’estableix a un territori qualsevol, quan hi vol arrelar, és un símptoma sospitós i molt lleig de sentir-se superior i, a més, de tenir ganes de gresca.
Tot això ve perquè els grans magatzems de llibres que duen el nom d’FNAC, que s’han establert recentment a Palma, no només no han tingut ni la consideració de retolar en català, sinó que, si més no algun dels seus empleats, s’ha sentit amb la força d’exigir a una clienta que no li parli la llengua pròpia del país, hem de pensar que sense passar pena que li pugui caure una amonestació més o menys greu de l’empresa. L’FNAC potser és lliure de fer el que vulgui amb el seu negoci; nosaltres també ho som. I si la seva actitud és de confrontació, com a ciutadans que ens estimam el país, oblidant la seva existència en donam la millor resposta.
És cert que aquesta actitud de l’FNAC respon, en certa mesura, a una situació que a les Balears no tenim resolta. És clar que no ens n’hem de culpar ara els mallorquins, que un gran magatzem menystingui la nostra llengua, però el cas és massa generalitzat com per ignorar la nostra responsabilitat. A hores d’ara, i encara que no els conec a tots, una no ha trobat a Mallorca un sortidor de benzina que no li digui allò d'“usted está repostando…”. I com aquestes, aquí, cinquanta-dues mil. No sé si podrem evitar, de moment, els sortidors de les benzineries o si abans els haurem d’evitar per motius ambientals que no de discriminació cultural, però potser si deixam de considerar tots aquells negocis que no ens tenen consideració, arribarà un dia que s’establirà la normalitat i el respecte. Dit en sentit contrari i en positiu, considerem nostres tota persona o establiment que té una consideració cap a nosaltres. Tota la resta, tan poc els importam, tan poc ens importen.
