OPINIO
Opinió 03/02/2020

Destinació: col·lapse

i
Cristina Ros
3 min

Del terme ‘aparador’, l’Alcover-Moll en diu que és la finestra d’una botiga on s’exhibeixen les coses que hi ha per vendre. Fa anys, bastants anys ja, podíem descriure l’aeroport de Palma com la porta principal d’entrada i de sortida de Mallorca. D’un temps ençà, tant o més que no això, és l’aparador en el qual uns grans botiguers –fons d’inversió, en diuen– decideixen com i què volen vendre de l’illa. Amb poques paraules, què volen que sigui Mallorca, ara i en un futur molt proper.

La confrontació entre els mallorquins i els –diguem-ne– aenaires està més que servida. Mentre augmenta, i molt, la consciència entre la població local que no podem suportar el ritme de creixement que se’ns imposa, els aenaires preveuen obrir pas a quatre milions més de passatgers d’aquí a cinc anys. És clar que no és només un problema de l’aeroport, però tot hi passa, i si la porta és més grossa, més hi passarà. I quan no basti, la tornaran a engrandir, tantes vegades com ho creguin necessari per als seus interessos, no per als nostres, no ho dubtam. I ho faran, perquè en principi no tenim cap possibilitat de control.

Igualment, ja que he començat parlant d’aparador, també són els d’Aena els qui decideixen quina ha de ser la nostra imatge, la carta de presentació i també el darrer record que s'enduen els visitants quan fugen de Mallorca: ofertes barroeres endossades a les columnes de l’aeroport, un lloc que ven urbanització, discoteques, productes baraters, parcs aquàtics i negocis de pirates. Tampoc en aquest tema hi tenim res a fer, si més no així com estan establertes les regles del negoci privatitzat.

Però resulta que el negoci d’aquesta illa és nostre, en el sentit que som els que més hi podem perdre o guanyar, segons com afrontem d’ara endavant el negoci de l'aeroport. Els aenaires, en canvi, ja ens han marcat la destinació: col·lapse. O ens plantam davant Aena, amb el Govern en primera línia de la reivindicació davant el govern espanyol i davant Aena, però també amb associacions i particulars que s’hi sentin afectats, i ens hi plantam cada dia a col·lapsar la porta abans que no ens col·lapsin Mallorca, o està fet de nosaltres.

Fins i tot, amb la dèria que duen per ingressar el màxim a costa d’aquesta illa, es pot dir que també està fet del mateix negoci d’Aena. L’aeroport de Palma –ells escriuen en lletres ben grosses, recordem-ho, Aeropuerto de Palma de Mallorca, contravenint el nom oficial de la ciutat– ja té un volum del tot desproporcionat respecte del territori al qual, només en teoria, serveix. Amb l’ampliació que preveuen –de l’edifici, però també del nombre de vols– ens condueixen a un col·lapse assegurat. Així, aquesta ampliació pot ser el darrer tret que posi fi al negoci del turisme. I és que arribar a un macroaeroport, que ja no és còmode, ni agradable, per agafar cotxe i quedar, només un quilòmetre després, clavat en una autopista en què, quan aconsegueixes avançar, desembarques a una zona madura, tan madura que put, i si te’n vas a la platja no hi ha lloc per posar-hi la tavallola, quin turista ho vol? I, si més no, qui de nosaltres hi vol conviure?

És el nostre negoci, hi insistesc. Els uns, des de lluny i pensant només a treure el màxim de beneficis en el menor temps possible, se'n foten dels mallorquins, passen olímpicament del nostre present i del futur. Els altres, nosaltres, especialment des de les altes instàncies, protestam però poc, massa poc pel mal que ens fan i pel que estan disposats a fer-nos.

stats