Creuers no, naturalment
Hi havia aquella idea voluntariosa segons la qual la pandèmia ens hauria d'haver ensenyat alguna cosa sobre la nostra relació amb el món en què vivim, però no sembla que les notícies vagin per aquí. A Mallorca si més no, la mateixa setmana que les autoritats inauguren una autopista que és un monument al disbarat urbanístic i a la cobdícia de quatre arreplegats amb ínfules de creadors de riquesa, se'ns anuncia també el retorn dels primers creuers turístics pel mes de juny. Tenim, naturalment, una plataforma de restauradors i altres empresaris del ram que, amb el suport dels mateixos de sempre (PP, Ciutadans, Vox), reivindiquen la necessitat imperiosa que, segons ells, tenim del turisme de creuers, que, pel que es veu, també “ens dona menjar”.
Si als representants de la dreta qualcú els dona menjar és el seu problema. D'altres aspiram a viure en un país europeu i no a quedar-nos a l'època, que ells voldrien que fos permanent, dels cacics i els senyorets. Amb això ja no ens referim a les bones intencions que haguem tengut o deixar de tenir durant la pandèmia, sinó a les directrius que estableix la Unió Europea per aspirar als fons de recuperació econòmica: transició ecològica, digitalització i reindustrialització. Els fons europeus no són una nova mamella perquè s'hi amorrin els hotelers i els turoperadors i continuar fent el que han fet sempre, que és acumular els beneficis (i els recursos públics) i socialitzar les pèrdues en forma de precarietat laboral, abandonament escolar i degradació del territori. Els fons europeus premiaran projectes, i un projecte de futur per a Balears dins els paràmetres que fixa la Unió Europea passa necessàriament per la descarbonització, és a dir, la màxima reducció possible d'emissions de CO₂ a l'atmosfera. I això és directament incompatible amb el turisme de creuers, que és un dels més contaminants que existeixen, fins i tot quan es tracta d'aquests vaixells que les companyies navilieres diuen que han adaptat perquè contaminin menys. No és cert, i en qualsevol cas, el perjudici i el desgast que causen aquest tipus d'embarcacions i de turistes és molt superior al benefici que arribin a generar. Si els ingressos de qualque comerciant del centre de Palma realment depenen dels creueristes, com sostenen alguns, li suggeriríem que provi de posar-se a fer feina per guanyar-se la vida. És una cosa que feim la majoria, i no va malament, a condició que un s'hi esforci una mica.
La ciutat de Venècia, que fins ara ha estat el paradigma i la Meca del turisme de creuers, els va prohibir el passat mes d'abril, per evitar que el centre històric de la ciutat (que, al cap i a la fi, és precisament allò que atreu turistes) continuàs un desgast que duia camí de convertir-se en irreversible. Parlam d'Itàlia, país també abocat al turisme i que forma part del Sud com nosaltres, amb una estructura econòmica i social també molt comparable a la nostra. Però han entès que, si volen seguir circulant dins el raïls que posa Europa (si es volen beneficiar dels doblers que la Unió Europea posa a disposició dels estats membres per sortir de la crisi del coronavirus) han de revisar a fons el seu model econòmic. Això, revisar un model econòmic, no és una feina que es faci d'avui per demà, però es comença pel més evident, que és no reincidint en les pràctiques socialment pernicioses i econòmicament improductives. “Creuers sí” i “SOS Turisme”, diu la dreta. Naturalment, per descomptat, i amb tota rotunditat: creuers, no, fora. I SOS als que volem viure en un país avançat i econòmicament pròsper, no en un tinglado sense futur muntat a conveniència de quatre aprofitats i quatre ganduls.
