30/12/2021

Creuers, límits i relats

4 min

Aquestes setmanes, l'acord del Govern de les Illes Balears i les empreses de creuers ha estat notícia. El relat, en format de titulars, semblava bo en primera instància: "El Govern posa límits a l'augment de creuers a Palma". Però la realitat sembla més complexa. El turisme de creuers s'ha intensificat de manera significativa els darrers anys tant en nombre de vaixells com en la seva capacitat. Això s'ha traduït en un augment de la pressió sobre les ciutats on desembarquen, en una inversió ingent de doblers públics per adaptar les infraestructures porturàries per rebre més creuers i més grossos i per integrar la logística de la seva operació a la logística portuària. També en els darrers temps han començat a saltar alarmes relatives a la contaminació provocada per aquests vaixells i el tipus de combustible que utilitzen. Uns combustibles que continuen cremant dins els ports per mantenir actius els serveis del creuer mentre fan escala. S'han fet públiques dades i evidències relatives a les emissions de CO2, però també les de NOx i SOx i les nanopartícules, i les afeccions sobre la salut i la qualitat de l'aire. També s'ha posat el focus en les condicions laborals de la tripulació en aquests tipus d'embarcacions i hi ha denúncies internacionals al respecte. A més, hem vist com es reconfigurava el teixit econòmic-empresarial de la ciutat, especialment al centre històric, ple de souvenirs i gelateries, i com es feia invivible la ciutat els dies en què l'afluència de turistes superava la racionalitat. Davant això, s'acorda que cal "posar límits" i se signà ara fa dos anys i mig un acord de governabilitat d'aquests que fan una frase llarga i composta plena d'ambigüitats que demostra la falta real de convicció i la voluntat explícita de no voler fermar-se els dits: “Obrirem negociacions amb l’Estat per establir mecanismes que afavoreixin una major sostenibilitat en l’arribada de creuers”.

En tot això, l'Estat ha desaparegut del mapa de les 'negociacions', i el Govern s'ha assegut directament amb CLIA (associació internacional de línies de creuers) i navilieres per arribar a un acord que només afecta el port de Palma pel que fa a 'limitacions' però que, segurament, tindrà efectes sobre la pressió en altres ports de les Illes. Un cop aconseguit el titular: un acord per cinc anys, un megacreuer i dos vaixells més petits màxim al dia, 8.500 turistes màxim desambarcant un mateix dia al port de la ciutat, es va desgranant la realitat amagada rere el titular. Recordem que és un acord de govern, no de l'Ajuntament de Palma, però el titular i la limitació és només efectiva per a Palma. Què vull dir, amb això? Que si obrim una mica més la perspectiva i l'emmarcam en el 'turisme de creuers' i el turisme en general, veim que no és ben bé una limitació, sinó una redistribució que implica un límit diari a Palma (amb dies excepcionables, tot sigui dit) però que es traduirà molt probablement en un major nombre de creuers a altres ports de les Illes (Maó, Eivissa, Alcúdia...) i segurament un allargament de la temporada de màxims, és a dir, una 'desestacionalització' dels creuers en la línia amb la promoció turística de les Illes de cap a cap d'any. Això és com el que passa amb el 'límit' de l'operativitat màxima a l'aeroport de Sant Joan, que no pot superar els 60 vols per hora, però que té molts de dies a l'any que encara no hi arriba, a aquest màxim, i, per tant, cap on enfocar la 'promoció'. Amb aquestes limitacions només a les puntes aconseguim (i només pel cas de Palma, com si no fos part d'un territori més ampli i igualment massificat), posar un límit als dies més massificats de l'estiu, però distribuir la pressió i augmentar-la la resta de l'any pujant la corba pels extrems amb la intenció de tenir el màxim nombre de dies. 

Amb això queda clar que la voluntat de 'limitar' és només una imatge no del tot real, i que l'única motivació ha estat rebaixar un dels efectes més 'visuals' dels impactes negatius dels creures com a modalitat turística: la pressió sobre la ciutat en dies concrets d'estiu. En absolut hi ha motivacions ni de salut pública ni ambientals, ni molt menys de voluntat de decreixement de la intensitat turística i assumpció real d'emergència climàtica. Si fos així, els moviments del Govern anirien coordinats entre les diferents conselleries, amb un missatge clar i únic que hauria d'implicar amb urgència una estratègia de reconfiguració real de l'economia enfocada a la disminució de la dependència del sector turístic (en totes les seves modalitats) i, per tant, a un decreixement de l'oferta turística global, i a generar una aquitectura productiva pròpia d'allò essencial per sostenir la vida en un territori insular, fràgil i vulnerable, que permetés adaptar-nos amb les millors condicions socials i econòmiques a un futur d'escassetat material i energètica, de crisi climàtica i de ruptura total dels equilibris ecosistèmics que fins ara han sostingut la vida a la biosfera. Ja no és temps d'anuncis i titulars que es difuminen com el fum passades les hores i que no impliquen un canvi real i de la magnitud suficient davant el repte immens de transformació que requerim. De fet, un canvi així mai sortirà d'un acord de decreixement voluntari amb empreses dels sectors i en termes estrictament econòmics, d'això només en surten relats verds que justifiquin i mantinguin les expectatives de guany. Potser, de tot, ens quedam, però (per quedar-nos amb alguna cosa positiva), amb el fet que ja no espanta tant, almenys a la classe política, parlar de límits, encara que alhora de la veritat siguin febles i difusos. Haurem de continuar treballant per l'assumpció política real dels límits urgents i necessaris. 

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB

stats