Opinió 24/09/2019

Alguna cosa es cou a la Casa Blanca

La visió de Bolton sobre les formes, els mitjans i els objectius estratègics dels Estats Units en matèria de seguretat van entrar en contradicció amb la visió de Trump

i
àlex Fusté
3 min

Aquest mes de setembre hem iniciat el curs polític amb un nou cop de volant de Donald Trump: l’anunci via Twitter de la destitució de John Bolton –el tercer assessor de seguretat nacional en el que portem de legislatura.

La pregunta que s’escau és si Trump l’ha acomiadat per ser massa dur o massa tou, i un primer anàlisi de les circumstàncies de la seva sortida de la Casa Blanca ens dona per sort arguments per a la tranquil·litat. La destitució de Bolton sembla haver tingut tres detonants.

En primer lloc i de forma destacada, la decisió unilateral per part de Trump de convidar a una delegació d’Afganistan a Camp David –una de les seves residències– per negociar un acord que permetés la retirada del gruix de les tropes nord-americanes desplegades al país: un gest no compartit per un Bolton que sempre havia defensat la línia dura en les relacions dels Estats Units amb l’exterior.

Corea del Nord també hauria contribuït a enrarir la relació entre el president i el seu assessor de seguretat, perquè Bolton hauria complicat les converses bilaterals entre ambdós països defensant una postura més estricta davant de Kim Jong-un.

I, per últim, les desavinences sobre com adreçar la qüestió veneçolana haurien acabat de conduir a Trump a afirmar sense embuts que Bolton “es passava de la ratlla”.

En definitiva, la visió del ja exassessor de seguretat nacional sobre les formes, els mitjans i els objectius estratègics dels Estats Units en matèria de seguretat van entrar en contradicció amb la visió del president, perquè, com indica una font autoritzada, “Bolton volia guerres amb Corea del Nord, Iran i Veneçuela en un moment en què el president volia centrar-se, en canvi, en les negociacions comercials amb la Xina”.

Precisament la guerra comercial amb la Xina ha estat també un tema estrella d’aquest mes de setembre –com ho ha estat, de fet, del que portem de 2019–, sobretot per una decisió que podria canviar el rumb de les negociacions d’un conflicte entre les dues majors economies del món que té en suspens a tota la comunitat internacional.

En concret, el 12 de setembre, només dos dies després d’acomiadar a Bolton, Trump va anunciar que l'augment del 25% de les tarifes sobre els productes xinesos, que hagués afectat a mercaderies valorades en 250.000 milions de dòlars, no entraria finalment en vigor l’1 de octubre.

El president nord-americà va presentar aquesta mesura com un “gest de bona voluntat” previ a la represa de les negociacions amb Pequín que, segons la premsa econòmica, estaria estudiant permetre, per la seva banda, que les empreses xineses poguessin tornar a comprar productes agrícoles dels Estats Units.

En aquest context, resulta valuós veure què n’opinen els empresaris americans basats al gegant asiàtic. Doncs bé, segons la Cambra de Comerç d'Amèrica del Nord a Xangai, el 61% es mostren optimistes sobre el futur dels seus negocis. La dada és enganyosa si tenim en compte que l'any passat arribava al 80% i que el seu valor actual és el més baix dels darrers cinc anys, però no puc deixar de celebrar aquest 61%, sobretot tenint en compte que l’enquesta es va realitzar al mes de juny, quan un volum important d’empreses van decidir deslocalitzar-se des de la Xina cap a altres destinacions.

Resulta menys alentidor, en canvi, llegir al Financial Times que el Pentàgon està elaborant una llista d'empreses nord-americanes vinculades amb l'exèrcit xinès per tal de paralitzar l'adquisició de la seva tecnologia per part de la potència asiàtica: un moviment que sembla respondre a la pressió d’una sèrie de senadors convençuts que els controls a les exportacions tecnològiques cap a la Xina estan fallant.

La guerra comercial continua avançant així amb pas erràtic, i caldrà estar molt atents als esdeveniments dels propers mesos per veure en quina mesura la retòrica de Washington i Pequín es tradueix en mesures concretes i efectives, i a quina pot ser la seva afectació al tauler de joc internacional, a on hi juguem tots.

stats