CORRENTIA

La corona i Miquel Roca

GUILLEM FRONTERA
GUILLEM FRONTERA

Entrevistat per la directora de l’ARA, Esther Vera –40 anys de la Constitució– Miquel Roca Junyent va deixar un titular que un país amb bona memòria guardaria ben visible: “M’esgarrifaria pensar que el discurs 3-O el va fer el rei i no el govern Rajoy”. Però diu moltes més coses, totes elles en el territori de la moderació i del sentit comú –nosaltres en deim coneixement–, i això el fa antipàtic a la Catalunya d’avui: per massa o per massa poc, la trista realitat és que tothom acaba escoltant només els seus i escridassant l’adversari. Enmig, veus com la de Roca Junyent, de les quals pots extreure ensenyances i aplicacions, solen ser globalment desautoritzades pels ardors del moment. (Fins i tot hi ha qui li retreu que defensàs Cristina de Borbó.) És cert que, en temps de tribulació, quan Ignasi diu que no s’ha de fer mudança, la moderació és considerada sempre un impediment per uns i altres. Saber tenir-la en compte, ni que sigui per acudir-hi en cerca d’uns instants d’assossec, és una lliçó que ara és un bon moment per aprendre.

A més, Miquel Roca no és tan moderat en el fons com en les formes. El mateix titular reproduït unes retxes més amunt conté una càrrega explosiva potser no de mascletà, però sí de torpede. No diria si el torpede s’adreça a la línia de flotació o a cap altre punt del buc, però sigui on sigui que hi xoqui, hi deixarà empremta: que un home com ell s’esgarrifi si el discurs del 3-O hagués estat escrit a la Zarzuela de Felip V+1 i no a la Moncloa de Rajoy, deixa enlaire tot d’interrogants: si bé és el govern qui fa els discursos del rei, aquest cas és ple de contradiccions. I, a més, el rei va sobreactuar d’una manera que esgarrifava –Miquel Roca ho sap i és un lector molt fi dels gestos en política. El rei, aquell discurs, se’l va fer ben seu –deu ser per això que l’extrema dreta, en manifestar-se públicament, inclou en el seu programa visques a la monarquia i al seu cap visible.

Esgarrifi’s, sí, senyor Roca Junyent, si és que ja no hi està des de la posada en escena del famós discurs. Es diu que la corona fa aigües, i servidor no ho sap, però si aquest estat arriba a treure el cap endavant gràcies a un fort impuls democràtic, és ben probable que la corona s’hagi d’humiliar davant la voluntat popular.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF