OPINIÓ
Opinió 10/10/2018

Amb el cor a Llevant

i
àlex Volney
3 min

El 1989, que també hi hagué víctimes mortals, a ponent i els seus voltants, res. Dimarts, s'havia enfosquit el centre de Ciutat horabaixa de prest. En aquest costat, res i, a l'altre, la més gran tragèdia. El variat univers que és la nostra illa en tots els aspectes. En algun lloc presagiava els extrems. El cor de Mallorca sempre ha estat el nostre Llevant. Aquestes últimes hores alguns hem recordat l'amo en Toni Garrit de la Colònia de Sant Pere, un pou de saviesa. Nissaga d'un dels primers colonitzadors d'aquesta bella part del municipi d'Artà. Quedaves exempt de mili (eren quasi tres anys!) si t'establies al que després seria la Colònia. Et donaven un tros de terra davant la mar, eren els primers pobladors. En Garrit venia dels mateixos Garrits de St. Llorenç que són font de moltes rondalles d'en Jordi des Racó. En Toni, que treballava d'oguer i fou coetani i amic dels darrers ermitans de Betlem, recordava de nin com en les grans tramuntanades la mar arribava al portal i passava també per darrere les cases.

Fixant-nos en el que ha passat, hem de tenir ben en compte que tot allò que plou per Manacor, Conies (cap al Nord), i gran part de l'aigua que cau per Llevant baixava (i hauria de fer-ho) fins a desembocar-ne una bona part a na Borges, que arriba a la mar just davant Saluet, on, com molts de vostès saben, capllevava el Peix Nicolau. Ben en un altre punt del mapa, els nostres grans recordaven amb pànic com sortia de mare el torrent Gros al seu pas per Sant Josep del Terme. Els avis mai no van estalviar advertències tot rubricant-les amb un mateix final: “No hi ha temps que no torn”. Avui, fins i tot, Coanegra es permet el luxe de mantenir al seu jaç un centre comercial.

Amb el màxim respecte per a totes les víctimes i les seves famílies i sense ànim d'assenyalar ningú o de repartir culpes sense la necessària informació, com pot ser una vila tan preciosa, un poble tan genuí com aquest nostre estendard de “Flor de Card”, haver quedat tan envoltada de ciment, carreteres i vies de circumval·lació girant, potser, un tarannà, i afectant uns costers fent molt mal d'alleugerir la quantitat de litres inassumibles, que ens fa, com a mínim, demanar-nos com ha pogut quedar tan enclòs aquest racó de món que ha fet encara més impossible resistir una torrentada d'aquestes característiques. Com és que probablement el manteniment és correcte però la velocitat i la violència de l'aigua no només correspon a la seva quantitat? La gent gran, amics i familiars, que hem contactat estan agraïts de l'ajut i es resignen davant la brutalitat de la tempesta. Ara bé, una persona major ens fa arribar que amb els canvis i ampliacions de carreteres “potser creuen que ho saben tot i no saben res”, adverteixen que hi ha “massa construccions noves ben a prop del jaç de torrents i desembocadures”. S'enlairen noves carreteres per evitar l'aigua i fan néixer nous afluents? Es van cartografiar les zones inundables? Segons han dit, s'activà tard l'alerta vermella. Com és? Reben pressions els meteoròlegs? Els del Principat feia hores que avisaven. Què ha canviat de 1989 fins avui. El 89 Sant Llorenç ja va rebre. Quins són els canvis que han augmentat el perjudici fins a la mort?

Els humans hem canviat el clima? Pot ser, però el que segur que hem canviat és la manera de mirar i conèixer la terra que ens envolta. Escoltar els grans, fins i tot les seves rondalles, mites o llegendes. A l'era de les telecomunicacions no s'aturen, i potser augmenten, les víctimes innocents de manera cruel i injusta. Per descomptat que la quantitat de litres és una autèntica monstruositat, però estam tan segurs que no en tenim responsabilitat? No caldria reflexionar si estam preparats per als canvis que s'anuncien? El més sentit condol.

stats