El 'copyright': la porta del darrere per a les demandes contra l'honor

El Mail on Sunday està de batalla legal sobre la mida amb la qual ha de publicar en portada el comunicat de Meghan Markle, després que la duquessa de Sussex guanyés una querella contra el diari per haver-li publicat una carta enviada fa temps al seu pare. El que crida l'atenció d'aquest cas és que la denúncia es va cursar com una reclamació en termes de violació del copyright: al capdavall, Markle n'era l'autora i no n'havia autoritzat la reproducció. A Espanya, hi ha un cas similar –saltant les distàncies pertinents– entre Ortega Cano i la revista Mongolia. La publicació va anunciar un espectacle amb un cartell del Matador ple de comentaris humorístics i una mica vexatoris: s'hi feia referència, per exemple, al seu alcoholisme. El torero va guanyar la querella en part per la banda de l'honor, però també perquè el jutge va considerar que la revista havia obtingut un lucre instrumentalitzant la imatge de Cano sense el seu permís. En altres casos, les celebritats han aprofitat que un determinat article s'il·lustrava amb una fotografia de Facebook o Instagram per cursar la reclamació a partir de la violació del copyright, quan en realitat a l'arrel del problema hi havia un conflicte editorial. I, de fet, diferents sentències han establert que les fotografies d'Instagram no es poden fer servir sense permís, encara que siguin imatges penjades en un perfil accessible al públic general. Els mitjans les solen pescar amb el benentès que normalment no generen controvèrsia, però no deixa de ser una escletxa des d'on algú agreujat pot fer palanca contra el mitjà.

Els particulars han de poder reclamar contra un mitjà, si consideren que els ha lesionat algun dret, o que ha mentit. Però haurien de fer-ho de cara, no fent servir subterfugis que, si acaben generalitzant-se, poden suposar una amenaça contra la llibertat de premsa.