Els cops d’efecte d’un escriptor de raça

“M’agrada començar els contes amb un cop d’efecte…” Ho explica Edgar Allan Poe a l’assaig The Philosophy of Composition, que es llegeix com un manual d’escriptura però també com un confessionari en què un dels pares del conte modern comparteix els secrets de les seves obres més cèlebres.

L’escriptor que protagonitza el relat El mètode de composició, peça central que dona títol al recull de contes que Miquel Àngel Vidal ha publicat a Bromera després d’aconseguir el premi de narrativa Blai Bellver, també comparteix coneixements narratològics. La seva maquiavèl·lica història mena a un cop de boxa perfecte. Els esclats epifànics són la marca d’aquesta casa anomenada El mètode de composició i de tots els llibres que Miquel Àngel Vidal ha escrit al llarg de la seva trajectòria. Al costat d’aquest caràcter de sorpresa hi ha un altre element clau: la passió per la literatura.

Els deu contes del volum neixen com a homenatges a figures literàries: Daniel Defoe, Julio Cortázar, Dante Alighieri, Miquel Àngel Riera, Jorge Luis Borges, Ramon Llull… Però seria injust llegir aquestes minucioses construccions metatextuals només com a homenatges. Miquel Àngel Vidal té la capacitat de construir aventures autònomes però lligades a través d’una atmosfera en què la inquietud predomina fins l’estocada definitiva. Per aquest motiu, els llibres de Miquel Àngel Vidal són tan llegidors. Les peripècies tràgiques que presenta tenen molta gràcia, mostra amb efectivitat criatures torturades pel pes de la bogeria i té talent per la pirueta lingüística. Aquestes habilitats ja s’evidenciaven a les pàgines de Cal·ligrafies agòniques, el llibre que em va fer descobrir aquest escriptor de raça nascut a Binissalem el 1962.

La bibliografia de Miquel Àngel Vidal és una de les més premiades de la literatura catalana, i s’ha publicat en editorials de prestigi, des de Quaderns Crema fins a Ensiola, que va treure a la llum La ciutat de les ànimes, premi Ciutat de Palma de novel·la Llorenç Villalonga, conquesta ambiciosa que ens presenta un fris de més de tres-cents personatges que viuen la Mallorca dels anys més devastadors de la crisi econòmica. La ciutat de les ànimes és el nostre Manhattan Transfer de John Dos Passos i presenta, com ho fa ara, El mètode de composició, un devessall d’ànimes humanes tocades pel patiment extrem, pel furor més negre i per la voluntat d’assolir una clau de volta estètica. Miquel Àngel Vidal és responsable d’una obra que sedueix pels seus cops d’efecte.