La contrarevolució
“Es pot tolerar que hi hagi professors a Catalunya amb instruccions de no deixar anar els nens al lavabo perquè parlen en castellà?” o “Els hi posen pedres a la motxilla per parlar en català”, va dir Pablo Casado a Galícia. I ho va fer malgrat les reflexions del president Núñez Feijóo, que l’advertia que “avui allò veritablement revolucionari és la serenitat, l’assossec, la reflexió, la tranquil·litat i les decisions meditades”. Ni cas. És més, l’entorn del president ja es va cuidar de deixar clar que Casado “no callarà”. Paraula d’assessor de comunicació.
Tanmateix, de la frase del president gallec sorprèn l’apel·lació a la revolució. Rars i perillosos són el temps en què la dreta utilitza la revolució com a criteri de la seva pròpia avaluació. Probablement Feijóo va veure Casado tan accelerat que no se li va acudir millor manera de frenar-lo. Però, en tot cas, estava aixecant acta d’una realitat: que la revolució ha canviat de barri. I que els referents de sectors cada cop més amplis de la dreta són Trump, Zemmour i companyia, que diuen sense escrúpols que es volen carregar les institucions dels seus països. ¿La dreta espanyola està entrant de ple en la contrarevolució en curs? El PP havia de ser la barrera que aturés Vox i, a la pràctica, Casado s’instal·la en la seva estela, aprofitant impunement un tema tan sensible com la llengua com a màquina de construcció patriòtica.
M’agradaria poder atribuir-ho, tot plegat, a la debilitat manifesta del president del PP, acorralat entre Vox i Ayuso, massa insubstancial per poder imposar el seu lideratge. Però el silenci dels sectors liberals i conservadors del PP fa feredat. I això és el que fa que no sigui possible el que seria desitjable: prendre’s a benefici d’inventari el patètic desplegament de Casado.
La dreta ha trobat en la qüestió de la immersió una bandera que li permet portar la confrontació política al seu terreny preferit: el conflicte patriòtic, que no atén a raons sinó a adhesions incondicionals. És fonamental que ni les institucions catalanes ni el govern espanyol caiguin en la provocació. Que els fets posin en evidència les calúmnies. I que les qüestions que hi ha sobre la taula es canalitzin per la via política i legislativa.
