Advocada i presidenta de Themis, Associació de dones juristesUna societat patriarcal és aquella en què no hi ha igualtat entre homes i dones, en què els rols de dones i homes estan clarament diferenciats, no només quant al què fer sinó també quant al valor que es dona al que fan els homes i al que fan les dones, sent considerat sempre el què fer dels homes més valuós que el de les dones, que segueixen sent subsidiàries a l’àmbit públic i que assumeixen, quasi íntegrament, les tasques domèstiques i la cura dels infants i les persones vulnerables a l’entorn familiar.
La violència contra les dones sempre ha estat una eina ideal per tenir controlades les dones. Tolerada al llarg dels anys pels poders públics, presenta múltiples vessants. A l’àmbit de la parella es presenta com a maltractaments, insults, amenaces, coaccions, lesions i assassinat. I en alguns casos, malgrat que la relació de parella hagi acabat, es presenta la violència econòmica contra la dona mitjançant l’impagament de pensions, el fet de deixar d’abonar les quotes hipotecàries provocant el desnonament de la llar, etc. La violència econòmica sempre suposa coaccions i en alguns supòsits amenaça.
A l’àmbit laboral, la violència de gènere té la manifestació extrema en l’assetjament sexual i en l’assetjament moral per raó de gènere. Tots dos tenen greus conseqüències psicològiques per a la víctima i econòmiques en la mesura que moltes vegades van acompanyades d’acomiadaments i/o obstacles en la promoció professional.
A l’àmbit social, les agressions sexuals són l’expressió d’un sistema patriarcal que parteix de la idea que l’home té disponibilitat sobre el cos de les dones, siguin conegudes o no de l’agressor.
A més de tot això exposat, la globalització ha generalitzat el tràfic de dones per a l’explotació sexual i la utilització de les dones com a incubadores de criatures que mai coneixeran els seus orígens biològics.
El comú denominador que tenen totes les formes de violència enunciades és la voluntat de control de les dones perquè es mantinguin en una posició subordinada a l’home, i aquesta finalitat de domini és la que ha de combatre la redacció d’una llei contra totes les formes de violència masclista.
La Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere inclou una perspectiva integral de prevenció de la violència, d’atenció a les víctimes, de sanció als delinqüents i de restitució al projecte de vida de les dones que pateixen violència per part de la parella o exparella i els fills i filles de les dones que si més no han sofert violència psicològica per presenciar la violència contra la mare. Aquesta llei, contra la qual es varen posar més qüestions d’inconstitucionalitat que contra cap altra llei de la democràcia i que ha trobat molts d’entrebancs per al seu desenvolupament, malgrat les dificultats, ha permès que moltes dones i els seus fills i filles hagin pogut acabar una convivència amb el violent. No així les assassinades ni els nins i nines assassinats pel pare o company de la mare –malauradament des que començà el 2017 ja són onze els nins i nines assassinats.
El Pacte d’Estat contra la violència de gènere aprovat al Parlament Espanyol ens permet tenir esperances de poder arribar en un temps raonablement curt al consens sobre una llei contra totes les formes de violència masclista, que faci evidenciar la dignitat de les persones com a eix vertebrador de les mesures a adoptar per prevenir, protegir les víctimes, sancionar els delinqüents, reparar els danys i restituir el projecte de vida de les persones que han estat víctimes. Aquesta és la recomanació de les Nacions Unides.
