27/08/2022

Contemporanis de la revolució

3 min
Contemporanis de la revolució

El 19 de juliol del 1789 feia núvol i era diumenge. El sol sortia a les 4 i 13 minuts a París i es pondria a les 7 i 47 del vespre. En el número 200 del Journal de Paris es publicava com cada dia l’altura del Sena, els resultats de la loteria, l’actualitat literària, la crònica d’espectacles i fets diversos parisencs, a més d’alguna glossa política i sobre la salut d’algun prohom.

El primer diari de França havia sortit un dia més amb un llançat de quatre pàgines del taller de l’impressor i llibreter Jacques Quillau i reproduïa el discurs que dos dies abans l’alcalde, l’honorable Bailly, havia dirigit al rei entregant-li les claus de la ciutat. “Sa Majestat està gaudint de la pau que acaba de restablir a la capital; acaba de disfrutar de l’amor dels seus fidels súbdits. És per a la seva felicitat que Sa Majestat ha reunit a prop seu els Representants de la Nació i que amb ells s’ocuparà de posar les bases de la llibertat i la prosperitat pública”. Lluís XVI observava amb desdeny el descontentament d’un poble empobrit i la presa de la Bastilla, l’inici de la revolució que li acabaria tallant el cap, no havia merescut ni una entrada en el seu diari personal. Seria guillotinat el 21 de gener del 1793 amb el nom dessacralitzat de ciutadà Hugo Capeto.

Segur que la lentitud i l’accés parcial i limitat a la informació han fet difícil al llarg de la història veure venir l’abast i precipitació de les revolucions, però al segle XXI no podem ignorar tots els senyals que indiquen que avui estem asseguts al damunt d’un volcà. Les revolucions arriben sense instruccions d’ús i no només amb soroll de trets i baionetes.

Les guerres curtes

Sempre es pensa que les guerres seran curtes i en començar el curs creiem que –aquest cop, sí!– farem les coses d’una manera diferent, però els núvols de la tempesta d’hivern no són només els d’una crisi econòmica com la del deute del 2008, sinó d’una crisi geopolítica, un nou ordre que no només passa pel reemplaçament del dòlar per part de grans potències sinó per noves aliances comercials i tecnològiques i nous equilibris estratègics entre règims totalitaris i règims liberals.

La guerra a Ucraïna és militar, però també financera, energètica, tecnològica i informativa. Els atacs cibernètics són tan destructius per als estats i el món financer i empresarial com l’escassetat energètica.

El torcebraç entre Putin i els EUA-UE en territori ucraïnès s’allarga sense previsió de final amb una estratègia de desgast en la qual els dos pols confien que serà l’altre qui es donarà abans per vençut. L’aposta és pel “col·lapse de l’altre bàndol”, en paraules de Harold James, professor de Princeton de pas per l’Iese aquesta setmana, convidat pel professor Xavier Vives.

La gran pregunta avui és si funcionen les sancions internacionals imposades a Rússia, i la resposta no pot ser concloent. El PIB rus retrocedirà un 6% el 2022, molt menys que el 15% esperat al mes de març. El canvi de socis comercials i la capacitat de sofriment de l’opinió pública d’un estat autoritari està aconseguint que Moscou resisteixi millor del previst a curt termini, però es desconeixen els efectes a llarg termini. El resultat de l’arsenal de sancions serà clau per veure el futur de la guerra.

En aquest escenari de desgast mutu Europa s’hi juga el seu futur. Com sosté James, la inflació actua de manera “centrípeta” en els sistemes federals. I Rússia aposta per la divisió dins de la UE, que es veurà cada cop més tensionada per l’increment de preus, l’alentiment econòmic i els desafiaments polítics protagonitzats pels populismes i l’extrema dreta, que poden desestabilitzar economies ja prou complicades com, per exemple, la italiana.

L’hivern nuclear

La crisi econòmica serà d’un abast desconegut.

L’economia russa no té una gran dimensió, però la seva capacitat desestabilitzadora en termes de provisió d’energia és sistèmica. I no es pot oblidar tampoc la capacitat del seu armament nuclear.

Aquesta crisi té terminals geopolítiques clares i obre moltes incògnites sobre el paper i la influència efectiva de les democràcies occidentals. Incògnites com la capacitat que tindrà la UE de protegir els seus valors democràtics a costa del malestar dels seus ciutadans i fent front a una despesa militar creixent en un context d’alta inflació.

Aquesta crisi econòmica és diferent. Estant-hi plenament immersos, sabem que és un terratrèmol geopolític que afecta la nostra realitat de ple i que canviarà la configuració d’aliances i equilibris econòmics i polítics. I ho sabem encara que no tinguem la perspectiva que donen els segles.

stats