Diputat portaveu de MÉS per Menorca al Parlament de les Illes BalearsEra necessària una llei de consultes a les Illes Balears? La meva resposta convençuda és què sí. Però la llei de consultes que aprovarà dimarts que ve el Parlament és la llei que necessiten i es mereixen les Illes Balears? La meva opinió sincera és que no. Per què no? Idò perquè pens que qualsevol societat amb fortes aspiracions democràtiques es mereix molt més que la llei que va –poder– aprovar el Parlament de les Illes Balears.
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera es mereixien una llei que fes molt més fàcil la participació política directa de la gent –tant si és decidint com si és opinant–, sobre aspectes que afecten la col·lectivitat. Però som on som, i cal saber-ho. Vivim en un estat constitucional d’herències poc democràtiques, autocentrat en els seus propis complexos i inseguretats. Per al consagrat constitucionalisme espanyol –i espanyolista– les democràcies dels altres –dels territoris perifèrics– acaben allà on comença la integritat d’Espanya. I ja sabem que Espanya ho ocupa tot, o quasi tot. O sia, que només ens queden democràcies raquítiques per entretenir els dissidents –pensen ells–, que assegurin que tot continuï igual i res no es mogui. Però van errats, res no ha de ser igual a partir d’aquesta nova oportunitat.
Ho hem de tenir tots ben clar: la llei autonòmica de consultes arriba fins allà on la deixen arribar els tímids marges de la legalitat espanyola a favor de la participació política directa dels ciutadans. La Llei de Consultes Populars i Processos Participatius, així es diu la criatura, parteix de tot allò que li diu l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (volem funcionar com un país de gent que exerceix activament la seva ciutadania) i arriba fins allà on li permet el neoconstitucionalisme del Tribunal Constitucional renovat amb la sentència del 2010 sobre l’Estatut de Catalunya.
Però a pesar dels límits i de les retallades democràtiques del TC, valia la pena fer-ho. I tant que sí! Durant aquests quatre anys –difícils i contradictoris– hem fet passes molt importants. Hem modificat la llei autonòmica dels municipis per reduir a la meitat el nombre de signatures per fer consultes populars. Hem modificat la llei d’iniciatives legislatives populars per reduir també de manera molt significativa el nombre de signatures, ampliant la participació als estrangers residents i als majors de 16 anys. Hem recuperat els òrgans suspesos i suprimits pel PP (el Consell Econòmic i Social, i el Consell de Joventut), a més de reactivar-ne i crear-ne molts altres. La Llei de Consultes no és el cim de res, però era una altra eina necessària.
Què aporta la Llei? Regula els referèndums vinculants per als municipis (amb l’autorització del Govern de l’Estat, clar!) i les Consultes Ciutadanes no referendàries per als consells i el Govern (sense poder utilitzar el Cens Electoral, i, per tant, consultes fetes a partir d’un nou de registre voluntari de participació), a més de regular les audiències públiques, els fòrums de participació i els pressuposts participatius de la CAIB. En definitiva, regula l’àmbit dels processos de democràcia directa i de democràcia participativa.
Els ciutadans de les Illes tenim a partir d’ara nous instruments de participació política, més enllà dels partits polítics i de la representació institucional. Açò no resol res, però ho pot millorar –democràticament– tot. Només cal enfilar l’agulla. El fil és la democràcia. L’agulla, la societat civil organitzada, les associacions. Però el motor continua sent la gent, un a un, que sumats fan tot@s.
