CORRENTIA
Opinió 27/09/2019

Construir l’enemic a mida

Guillem Frontera
2 min

EscriptorConstruir l’enemic a la mida desitjada ha estat sempre una aspiració de tots els bàndols en conflicte. La propaganda política és l’eina per crear l’adversari segons la nostra conveniència: sobretot, per justificar els mitjans que posam en joc per vèncer-lo i treure el màxim profit de la seva derrota. Si l’enemic és –perquè l’hi hem fet– extremament perillós, podrem emprar contra ell uns mitjans que, d’altra manera, serien considerats excessius, impropis de persones modèliques com som nosaltres. Ja quan existia Déu de manera latent en la vida dels homes, eren mal vists els mandataris que, en les seves conteses, feien un és desmesurat de la força i i es recreaven en l’aniquilació de l’enemic. Recordau que la destrucció de Babilònia s’esdevingué, a part de la seva dedicació esburbada a la vida de plaer, perquè havia pecat “contra el Senyor: perquè es va excedir en el càstig, es va aprofitar dels vençuts”... Déu hi va prendre part i deixà una lliçó per a la Història –dit sia de passada, és una lliçó que encara no hem après.

Com més poderós és un país, més eines té per construir la imatge de l’enemic i per destruir-lo. La guerra contra l’Iraq desfermada per Bush n’és un exemple esfereïdor. Saddam Hussein no va ser una beata Francinaina Cirer, però no tenia armes de destrucció massiva, que fou el gran ‘casus belli’ per destruir l’Iraq, calar foc al polvorí de l’Orient Mitjà i aspergir la frustració i el ressentiment per l’univers musulmà. Des d’aleshores el món és un lloc molt més insegur. Els ha costat molt, però finalment Bush i Tony Blair han arribat a reconèixer la inexistència de les armes de destrucció massiva amb què s’havia perfilat la condició diabòlica de Saddam Hussein. No ho ha fet encara José María Aznar, que va comprometre l’Estat espanyol en aquella infàmia. Aznar ja havia enviat forces militars a defensar Perejil contra l’ocupació de l’illa per part d’un cabrer.

Espanya, davant del desencaixament cultural i moral de Catalunya, ha emprat molts de mitjans de l’Estat per construir un enemic amb les golfes plenes de terroristes al servei del moviment independentista. Contra el terrorisme, no s’hi valen consideracions més enllà de la seva destrucció i la dels que li donen suport. Per què ens hauria d’estranyar res del que l’Estat disposi contra aquest enemic?

stats