05/12/2021

Els constitucionalistes

2 min

Aquest dilluns fan festa els constitucionalistes, que a Espanya, en comptes de designar els juristes especialitzats en la severa disciplina del dret constitucional, és sinònim dels nacionalistes; per norma general, dels nacionalistes furibunds del PP, de Vox i de Ciutadans (el PSOE també fa tot quant sap per ser admès dins el club dels “constitucionalistes”, però els altres el veuen sempre amb reticència, podria contenir traces federalistes). A Espanya, en definitiva, els “constitucionalistes” (com els “liberals”, una altra paraula usurpada) són els defensors a ultrança de la unitat d’Espanya, d’un nacionalisme extrem, rocós i, sovint, connectat encara ideològicament al franquisme (el president del PP i aspirant a la presidència, Pablo Casado, assisteix a una missa en sufragi de l’ànima del dictador sense que això tingui conseqüències, més enllà de quatre articles i quatre bromes), o amb les extremes dretes que en els últims anys s’han fet lloc dins la política europea i americana (és o era el cas de Ciutadans en temps d’Albert Rivera; Vox combina simultàniament les dues línies).

Els constitucionalistes espanyols, per tant, estan fets d’aquesta pasta (els que manen, si més no). Sabent-ho, no ens ha d’estranyar que, des dels mateixos poders de l’Estat, s’hagi manipulat la Constitució del 78 al servei d’interessos polítics ben concrets, cosa que ha causat danys greus a la separació de poders en què es fonamenta tota democràcia. Verbigràcia, rebentar un Estatut d’Autonomia, que és llei orgànica, des del Tribunal Constitucional, una vegada aquest Estatut ja havia estat ratificat pel Parlament de Catalunya, per les Corts espanyoles i -via referèndum- per la ciutadania, que d’aleshores ençà es troba en la situació singularíssima que la llei que regeix damunt el seu dia a dia no és la que s’havia votat, cosa que no deu passar en cap altra democràcia coneguda. També causa estupor el cas del 155, un article de la Constitució que destacava per la seva inconcreció i que va ser reconvertit sobre la marxa en instrument de repressió, fins al punt de generar una situació inadmissible en una democràcia (insistim en aquesta paraula) com és l’existència d’exiliats i presos polítics.

Fa temps que l’actual govern d’Espanya anuncia una reforma constitucional que, entre altres coses, hauria de cercar impedir la judicialització de la política o modificar alguns articles relatius a la Corona, com ara el que consagra la inviolabilitat del rei i, per tant, desmenteix la idea que tots els ciutadans siguem iguals davant la justícia. Veurem. En cas que s’obri el debat serà d’una complexitat enorme, perquè la reforma de la Constitució que -en el millor dels casos- puguin imaginar els dirigents del PSOE segurament serà ben diferent de la que puguin tenir els d’Unides Podem, i ja no diguem els independentistes catalans, el PNB, etc. I això sense comptar que qualsevol intent de reforma de la Constitució requereix majories parlamentàries molt extenses, que no es formaran -ves per on- a causa del bloqueig dels constitucionalistes.

stats