Fa més de vint anys que per primera vegada es va avisar d'una greu disfunció referida a l’atenció a les dones i el tema continua sent objecte de denúncia per part dels col·lectius feministes i els professionals sanitaris. El motiu de la queixa és el següent: quan la dona que ha patit violència sexual és atesa als serveis de guàrdia dels hospitals públics, li demanen si vol denunciar. Si en principi no vol, la majoria de les vegades el metge o metgessa forense no anirà a recollir les proves biològiques.
D’aquesta manera consideram que es debilita la possibilitat d’acusar amb proves suficients i vàlides i, per tant, d’assolir una sentència condemnatòria, de manera que s’incrementa l’enorme taxa d'impunitat en aquests tipus delictius.
Aquesta disfunció s’ha volgut corregir, sempre a petició dels grups ja esmentats, redactant i aprovant diversos protocols d’actuació perquè la bona praxi no depengui de la capacitació o diligència individual dels que tenen contacte amb la dona.
El darrer protocol, pendent d’aprovació, seguint els anteriors del 2007 i el 2010, estableix la manera d'oferir una atenció adequada a la dona en aquesta situació dramàtica i també de conservar amb garanties les mostres biològiques per a un procés judicial eventual.
Però què passa? Sabem que el poder judicial, per la seva pròpia configuració, amb una sacralitzada i versàtil independència que tothom està obligat a respectar, és reticent a interferències externes. També sabem que, per aquest motiu, els protocols que es vulguin aplicar a l’esfera judicial seran d’efectivitat dubtosa, ja que dependrà de cada jutge o jutgessa perquè estan sotmesos únicament a l’imperi de la llei.
Esperam que hi haurà una millora amb l’anunciada llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, perquè disposa que la recollida de mostres ja no estarà condicionada a la presentació prèvia de denúncia.
Però fins i tot amb la llei de procediment penal actual, amb arrels al segle XIX, quan crec que el tema de les mostres biològiques i la seva conservació no tenia els nivells de qualitat actuals, també es dictaven sentències condemnatòries.
I és perquè en el nostre sistema penal regeix el principi de lliure valoració de la prova practicada al judici, que els jutges i jutgesses han d’apreciar segons la seva consciència. Aquí, per tant, no hi ha cap impediment si la recollida i custòdia de les mostres biològiques no ha tingut la intervenció de l’Institut de Medicina Legal. És evident, però, que cal fer les coses de la millor manera amb l’objectiu que les dones vegin tutelat adequadament el seu dret d'accés a la justícia i puguin pensar amb temps, calma i coneixement profund si volen denunciar o no.
Però és que, a més, ja el 1882 es va redactar un article que encara està vigent amb lleus modificacions i que textualment considera que les primeres diligències que s’han de fer són consignar les proves del delicte que puguin desaparèixer, i recollir i posar en custòdia tot el que porti a la seva comprovació.
Així, realment amb la llei a la mà, la jutgessa o jutge que rep l'informe del centre mèdic públic o privat, tant si la dona denuncia com si no ho fa, tingui en aquell moment forenses disponibles o no, ha d’actuar perquè es garanteixin les proves i ho pot fer a través del personal sanitari i la policia judicial o els mitjans que consideri adients.
A més a més, hi ha un detall no menor: el Ministeri Fiscal també podria interposar una querella quan coneix l’informe sanitari, de tal manera que en aquest cas no hi hauria cap problema a enviar els forenses.
Persistim i persistirem en la nostra acció reivindicativa demanant que sigui atesa aquesta demanda perquè és indispensable que per part del poder judicial es comprengui el que són els atemptats contra la llibertat sexual de les dones, entenent que és una qüestió social i estructural que repercuteix negativament en el conjunt de totes les dones. Però, sobretot, que essent conscients del seu immens poder sobre la vida de les persones, investiguin aquest delicte de la manera més eficient i exhaustiva, protegint i respectant al màxim les perjudicades.
Està en joc la confiança en el sistema judicial. En aquest cas concret amb les persones de més a prop, les que integren els diferents partits judicials de la nostra comunitat autònoma.
Malgrat tant de temps sense haver-se resolt el problema, continuam confiant, perquè tenim exemples de bona formació, praxi i compromís i més quan actualment el màxim representant del poder judicial a les Illes és un humanista, d’excel·lent formació i vocació, i sé del cert que li preocupa que, paradoxalment, des del poder judicial, encara es puguin augmentar la desigualtat i la injustícia profunda inherents a la condició de ser dona.
