El comerç d’Andorra es reinventa!

Resulta evident, des de fa ja temps, que el model comercial d’èxit que durant anys ha portat prosperitat al país necessita un replantejament. En aquest sentit, hem vist com l’actual Govern, després de veure que les primeres mesures per a reactivar el turisme tenien un efecte limitat, s’ha decidit a sacsejar l’estructura comercial tradicional per impulsar una estratègia global de país que asseguri una reacció convicent i exitosa per a un comerç que avui encara és un dels pilars bàsics de la nostra economia.

Primer va ser el Pla Estratègic del Turisme de Compres, que es va presentar a finals del 2016 i ara, per donar-li l’impuls definitiu, s’ha creat el Consell Andorrà per a la Competitivitat del Comerç, el Comitè de Seguiment del qual el composen màximes autoritats polítiques d’àmbit nacional i parroquial, a més dels presidents de les principals organitzacions empresarials. L’estructura es completa amb diverses comissions de treball, unes d’àmbit general i altres sectorials geogràfiques, totes elles unides per un denominador comú, que no és altra que la composició mixta pública i privada, i on a més de representants polítics de les diferents administracions, s’hi incorporen representants patronals, a més de gremis i associacions de comerciants locals, i tot plegat amb la gerència d'un coordinador tècnic que ens consta ha començat a impulsar el que ha de ser una activitat intensa i constant de totes les comissions referides.

Els darrers anys, a part d’haver patit una crisi monumental, de la qual encara ens estem recuperant, s’ha produït un canvi de tendència en la tipologia del turisme de compres, ja que si al 2007 els turistes pernoctadors varen ser 2.344.652 i els excursionistes 5.865.942, al 2016, els primers han estat 2.775.125, i els segons 5.220.294. Sense menysprear allò de positiu, econòmicament parlant, que durant anys han aportat els visitants de dia, resulta evident que aporta molt més al país aquell turista que pernocta i que a més de la compra impulsiva, valora el país i el gaudeix de forma més àmplia, tot i que les xifres demostren que no ha tingut de moment prou incidència en el consum com per a salvaguardar els interessos d’un comerç que, en general, encara enyora aquells temps de prosperitat, als que sembla que no s’hi podrà tornar si no s’impulsa una metamorfosi d’un model comercial obsolet i en decadència, malgrat l’esforç individual de molts dels comerciants del país, als que hem de felicitar cada dia per la seva incansable lluita.

De fet, en l’enquesta nacional per a la redefinició de la marca Andorra impulsada per la CEA, una de les grans debilitats que destaquen els nostres ciutadans és el fet que el nostre comerç estigui poc diversificat, sigui obsolet i cada cop menys competitiu, considerant també una amenaça la perpetuació del turisme ‘low cost’.

Calia un canvi, doncs, i tothom sembla estar d’acord que s’ha d’impulsar a través de la nova estratègia que ara impulsaran de forma conjunta la iniciativa pública i privada, donant exemple del que probablement han de ser les futures estratègies de país encaminades a impulsar els grans reptes de futur, com ara la tant necessària redefinició de la marca Andorra i el seu desenvolupament posterior.

De fet, el ser un petit país, a part dels inconvenients que tots coneixem, també ens ha de comportar alguns avantatges importants, entre els quals destacaria la capacitat d’implicació en aquests processos col·laboracionals d’una part molt important de la ciutadania. I dic això perquè probablement la principal errada a nivell polític dels darrers anys ha estat no només no escoltar el sector privat del país, sinó no implicar-lo de forma clara i activa en els processos d’impuls de la reactivació econòmica. Els resultats ho demostren i a hores d’ara, agradi o no agradi, o el sector privat s’implica, amb el recolzament públic per suposat, o els resultats a nivell d’inversió exterior, també necessaris per al pla a què ens referim, no arribaran.

Ha estat el sector privat a través de les organitzacions empresarials el que ha destacat, per experiència, per pragmatisme, que l’oferta del producte ‘Andorra’ no podia tenir èxit sense visibilitat internacional i que calia construir una reputació a tots els nivells i una marca de país forta i atractiva, però sobretot visible. I pensant en el comerç i en la captació de l’interès de noves iniciatives d’oci i ‘retail’ a nivell internacional, sense el recolzament d’una marca Andorra forta, serà absolutament impossible atraure tot allò que resulta clau per a l’impuls del Pla Estratègic pel Turisme de Compres.

Voldria afegir que perquè l’esmentat pla sigui un èxit i sense deixar el terreny del pragmatisme, serà imprescindible comptar amb la inestimable col·laboració dels propietaris dels immobles del país, especialment aquells on pugui estar previst desenvolupar noves iniciatives d’oci i comercials o els que són propietaris dels edificis i locals ubicats a les zones considerades clau a nivell d’estratègia comercial. No sembla que el nou Consell Andorrà per a la Competitivitat del Comerç ho hagi previst de forma explícita i, en canvi, sense ells serà molt difícil arribar a resultats pràctics. Així com es compta amb les associacions de comerciants cal també tenir en compte que existeix almenys una associació de propietaris de bens immobles a Andorra, que em consta que està en plena activitat i efervescència reivindicativa i que pot aportar molt en la recerca de resultats pràctics en un procés de transformació del nostre comerç que no serà gens fàcil.

Impliquem tothom sense excepció i no ens deixem ningú, perquè si el treball col·lectiu i transversal dona resultats, fins i tot els més escèptics se sentiran motivats a participar-hi. Molts cops l’escepticisme no és innat sinó adquirit a partir d’experiències decebedores del passat. Ah!, i no oblidem que el nou model de turisme de compres també participa de la nova marca Andorra. Segur que en seguirem parlant de l’estreta relació entre ambdós i de la necessitat de col·laboració publicoprivada, única forma eficaç d’assolir l’èxit, almenys en un país com el nostre.