Comença el viacucris del messies de MÉS
La fe mou muntanyes i en política també. Lluís Apesteguia es va fer pregar pels seus. El veieren com el messies que havia de salvar el partit de ser engolit pel PSIB –electoralment parlant– i així li dibuixaren l’estratègia. No és un Bon Jesús (Déu ens salvi de fer comparacions que puguin ferir sensibilitats), però té deixebles i apòstols. Tot i que n’hi ha, d’aquests darrers, que es volen treure mèrit i asseguren que el nombre supera la setantena, la veritat és que no arriben a deu, malgrat que és cert que els deixebles s’han multiplicat com els pans i els peixos perquè, si no hagués estat així, si no s’haguessin esforçat transmetent la paraula d’Apesteguia pels racons de Mallorca, era difícil guanyar Maria Ramon, que tenia el suport de les elits del partit.
La fe ho fa tot, la fe ha guanyat l’ateisme, el pragmatisme. Per ventura hi té a veure el viatge on es va començar a afilar el lideratge d’Apesteguia que ha donat nom a l’equip: el Clan de Terra Santa (sempre n’hi ha que volen posar etiquetes a tot).
Apesteguia ha il·lusionat com deia el seu eslògan. Ara, quan torni a la vida terrenal, es comprovarà si era un bluf quan predicava que posaria els punts damunt les is a Francina Armengol, qui –per cert– no comprèn que el nou líder de MÉS tingui tot el dia els socialistes a la boca.
Ara comença el viacucris fins a les eleccions. La primera pedra ja la trobà dilluns, quan Noguera suggerí que una dona fos la coordinadora del partit. És a dir, que hi hagués una bicefàlia. S’ha de veure si Apesteguia aposta per ell mateix, empeny qualque incondicional o acaba, metafòricament, crucificat. No seria el primer, tothom recorda el passatge Borrell/Almunia al PSOE, i a l’àntic testament de MÉS també n’hi ha: a l’era del Bloc, l’oficialista Biel Barceló es va fer seu el control orgànic i el guanyador de les primàries, Mateu Crespí, mai va encapçalar cap llista.
