Colón, entre Berlanga i Plensa

Fins i tot el nom d’Unión 78 és de cartó pedra, perquè el 1978 la ultradreta i una part d’Aliança Popular (Aznar mateix) trobaven que la Constitució era un artefacte dissolvent. Que Rosa Díez comencés aquest diumenge amb un “Españoles todos”, igual com començava el Caudillo els seus discursos, hauria estat desestimat per Berlanga com a recurs massa fàcil per pintar el personatge. Que Ayuso s’encarés amb Felip de Borbó i li preguntés si firmarà els indults va ser el senyal definitiu que la dreta nacionalista espanyola és com l’escorpí de l’acudit, que no pot evitar-ho. Quaranta anys de dictadura i segles de catalanofòbia atàvica no desapareixen així com així. El dia que aquesta gent torni a governar, la pregunta no serà com encaixar Catalunya a Espanya sinó com encaixar Espanya a la Unió Europea. I la pobraJulia de Jaume Plensa enmig de l’opereta, ella que pretén provocar “un instant de reflexió dins l’agitat dinamisme que genera l’espai públic”.

Antoni Bassas és periodista.