Colau es torna a presentar
Ada Colau es presentarà a un tercer mandat com a alcaldessa de Barcelona. Que les bases dels comuns l’autoritzarien a fer-ho no va ser una sorpresa per a ningú perquè Colau és l’única candidata que els pot donar la victòria i perquè de la seva continuïtat en un partit molt jove en depenen moltes continuïtats.
Colau no deixa indiferents els barcelonins. És intensament volguda pels seus i especialment rebutjada pels que no ho són. Es podria pensar que aquest desequilibri l’hauria de perjudicar de cara a les eleccions, però si alguna cosa han après l’alcaldessa i el seu partit en aquests anys és a sobreviure en un ecosistema econòmic, polític i mediàtic a la contra, a capitalitzar els atacs en la dialèctica sistema - gent comuna, i qui tingui la temptació de convertir les eleccions municipals en un referèndum sobre la figura de l’alcaldessa en pot sortir escaldat.
Colau va dir ahir que serà una alegria presentar-se per tercera vegada, però si alguna cosa no ha protagonitzat en aquests quatre anys ha estat un mandat alegre. En la comunicació de Colau d’aquests quatre anys més aviat han estat visibles (a vegades per incompareixença mediàtica) els costos personals i emocionals de la dura batalla política, començant pel contradictori minut zero d’aquest segon mandat, aconseguit amb el suport de Manuel Valls, candidat del sistema més recalcitrant que la va preferir a ella abans que a Ernest Maragall.
Després de vuit anys governant la ciutat, les seves cartes ideològiques comencen a ser visibles en l’urbanisme de la ciutat. Per tot plegat, seria desitjable que les pròximes eleccions municipals a Barcelona ens portessin un debat sobre models de ciutat i no un plebiscit. Criticar és molt més fàcil que presentar una alternativa.
