Si la classe mitjana perilla, el sistema mateix també ho fa

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) té clar que la classe mitjana es redueix progressivament a escala planetària. L’estancament global dels sous i la dificultat creixent dels més joves per aconseguir entrar-hi és un fenomen que afecta la majoria dels estats, inclosos els principals mercats emissors de turistes de les Balears: el Regne Unit i Alemanya. L’Arxipèlag mateix tampoc és aliè a aquest procés.

Segons el barem de l’OCDE, els illencs que formen part de la classe mitjana són els que cobren entre 15.255 i 40.7681 euros l’any. És un ventall molt ampli, però el nombre de persones que hi entren es va reduint a tot Espanya, i més encara des de l’esclat del coronavirus. Un grup d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance i Caixabank Research ha constatat que la pandèmia ha augmentat la desigualtat fins a nivells “preocupants”. I és d’esperar que això sigui encara més exagerat en la comunitat més castigada econòmicament per la crisi sanitària: la nostra.

No parlam d’un augment de la pobresa generalitzat -tot i que el coronavirus hi pot afegir aquest problema-, sinó d’un augment de la riquesa dels que ja són com a mínim de classe alta i de l’empobriment de la resta de la població. Això és el que vol dir que augmenti la desigualtat. El sou és un factor clau a l’hora de determinar qui és classe mitjana, però com demostren els testimonis del dossier que oferim aquesta setmana, l’habitatge digne també ho és. Es tracta d’un bé cada vegada més escàs, que en llocs com Palma s’ha disparat i ha quedat fora de l’abast de moltes famílies. I cal dir que els bancs no ajuden a posar les coses més fàcils als ciutadans: girant-los l’esquena i agreujant la situació, ara es neguen a acordar lloguers socials amb l’Ajuntament de Palma.

La contenció de la desigualtat i, sobretot, la salut de la classe mitjana són claus per mantenir el sistema tal com el coneixem avui en dia. La democràcia parlamentària de base (teòricament) socialdemòcrata que tenim s’hi fonamenta. Si els nivells de desigualtat es disparen també ho farà la tensió social -la història ho ha deixat clar prou vegades- i això ens pot abocar directament a les urpes d’un autoritarisme populista que ja fa una temporada que va guanyant posicions.

Si la classe mitjana perilla, el sistema mateix també ho fa. I aquí, a les Balears, amb la dependència absoluta que tenim del monocultiu turístic i el cop que ha clavat la pandèmia al sector, el sistema perilla més que en cap altra comunitat.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF