Cinquena onada i responsabilitats

Admetem que quan la vacunació va desplomar a gairebé zero el marcador de persones mortes i va anar buidant UCIs i plantes, la majoria ens ho vam prendre com el senyal que ja li havíem torçat el braç a la pandèmia. I, a més, què podia sortir malament si cada dia augmentava el nombre de vacunats? Ara, en canvi, estem lamentant haver ensopegat amb la mateixa pedra de tota la pandèmia: la falta de responsabilitat individual. No de tothom ni a tota hora (només cal veure que ens van alliberar de la mascareta a l’exterior i molta gent encara se la posa), però hem perdut una gran ocasió per demostrar-nos a nosaltres mateixos que podem viure sense que un decret llei reguli la nostra vida. El cas és que aquí estem, amb el turisme enfonsat. El covid no mata el que matava però els seus efectes sí que maten negocis i economies familiars. No sé quantes lliçons havíem d’aprendre, però la de la responsabilitat individual ens costa molt d’aprovar.