El centenari de Pedrolo i Panniker

Som a les portes d'un 2018 excepcional, culturalment parlant. L'any vinent es compleix el centenari del naixement de dos grans referents. D'una banda, l'escriptor més prolífic de la literatura catalana, Manuel de Pedrolo. De l'altra, el filòsof i teòleg Raimon Panniker.

El llegat de Manuel de Pedrolo és immens, ja no només per la gran quantitat d'obres escrites en qualsevol gènere -novel·la, poesia, assaig, dramatúrgia, crític literària, articles, traduccions... quanta diversitat i riquesa!-, sinó pel que transmet a través de la seva escriptura. Tot i l'estigma que el persegueix per ser l'autor d'un dels llibres més venuts de la literatura catalana ('Mecanoscrit del segon origen'), Pedrolo va ser fonamentalment un escriptor experimental, sovint difícil de llegir i fins i tot d'entendre, però que la lectura de les seves obres ens ajuden a visionar els anys que va viure i que retratava en les seves pàgines. "Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa", deia.

I si Manuel de Pedrolo era un escriptor experimental, molt probablement el pensament de Raimon Panniker es va avançar al seu temps. O almenys així ho creu el seu biògraf, el polonès Maciej Bielawski, que considera que el llegat de Panniker encara no es coneix suficientment. Personatge fora del comú, amb una gran dimensió intel·lectual i humana, de qui fonamentalment es posa en valor l'aposta pel diàleg interreligiós. L'Antoni Bassas, quan dirigia i conduïa 'Els matins de Catalunya Ràdio' tenia un espai excels de conversa amb Panniker. Grans minuts de diàleg i reflexió entre el filòsof i el comunicador que després van veure la llum en forma de llibre. Imperdible.

En resum, que el 2018 serà el centenari del naixement de dos grans homes, dos homes savis de qui sens dubte ens caldria impregnar-nos un xic més.