CORRENTIA
Opinió 16/08/2019

Per celebrar la derrota

Guillem Frontera
2 min

Hi havia un cert aire de frustració, un eco de derrota en una peça periodística que ens informava, ja en titulars, que “Barajas supera el Prat en 584.000 persones, màxima diferència des de 1913”. A l’altra banda de la trinxera estadística, es despertaren efluvis d’autocomplaença, aquesta “victòria” era quasi tan important com si el R. Madrid guanyàs en lliga el Barça.

Ni que sigui per proximitat geogràfica, aquí estam més a prop dels ‘vençuts’, encara que, fets com estam de materials d’al·luvió acumulats en pocs anys, la nova cartografia ha alterat el sistema natural de vincles. N’hi ha que, per sentir-se recompensats, necessiten percebre l’estat de Catalunya en general com una derrota definitiva. Hi ha molts d’’a por ellos’ entre nosaltres, que hauran rebut la derrota del Prat amb estrepitosa alulea. No tenim res a parlar amb ells, així que, sempre que puguem, deixem-los a un costat.

Una altra cosa és la lamentable incapacitat de molts de catalans de percebre aquesta rebaixa com un suggeriment de variar els objectius econòmics del país i els mitjans per obtenir-los. Sobre els bens i els mals de l’acumulació de persones en llocs d’interès turístic, se n’ha parlat molt i amb ciència suficient –repassau, si no, els articles que Miquel Puig ha dedicat al turisme. El creixement constant com a ideal econòmic d’una societat s’assembla molt a l’ocupació de les terres a la vora dels volcans, que propicien una agricultura generosa i unes hecatombes funestes. No trobareu albercocs millors que els de les terres vesuvianes. Però el Vesuvi no té la missió de fertilitzar la terra, sinó la de causar estropells en vides i bens.

Catalunya, que ha sabut obrir camins amb clarividència i esforç, hauria de trobar la manera de convertir la derrota del Prat en una nova concepció del futur, que contemplaria un augment esponerós de la qualitat de vida –amb menys contaminació, menys renou– gràcies a la recomposició dels actors del progrés i al pes que han de tenir a curt i a llarg termini. Sembla més fàcil reconduir la situació a Catalunya que no a Mallorca i a Eivissa, abocades cap a l’exacerbació del monocultiu. Perdre passatgers pot ser bo per a tots nosaltres, però sens dubte és a Catalunya on aquesta derrota es pot entendre millor i es pot transformar en una garantia de futur. Crec.

stats