La caverna consuma la naturalització de Vox a Catalunya

Un 'Pareu màquines' d'urgència, escrit encara amb l’escrutini en marxa, per veure les primeres reaccions dels diaris a les edicions digitals. Com que la victòria independentista és inapel·lable, hi havia poca torsió dels resultats. El País va bascular durant part de la nit. Durant una estona subratllava que Illa havia guanyat les eleccions. Però, conscients que aquesta victòria era inoperant, a partir de cert moment van passar a destacar la majoria absoluta independentista i, al cap d’uns minuts, hi afegien “tot i el triomf del PSC”. El diari, per cert, havia sortit ahir, diumenge, amb el titular més significat: “Catalunya es juga a les urnes superar una dècada de fractura”. Mantenia la il·lusió d’un pacte anomenat de les esquerres, amb el PSC i ERC, tot i que els dos partits s’havien exclòs mútuament.

Però sobretot val la pena analitzar com la irrupció -i quina irrupció- de Vox al Parlament era saludada amb alguns titulars entusiàstics. “Eufòria continguda al quarter general de Vox”, deia, per exemple, La Razón, que per algun motiu que se m’escapa no consignava a la web el fracàs del PP en aquests comicis: Ciutadans deixava anar -en el moment d’escriure aquestes línies- 30 dels seus 36 escons i el PP no només no en caçava cap, sinó que en deixava un pel camí. A Libertad Digital el partit d’Abascal aconseguia un lloc al titular principal. També a El Mundo. En cap d’aquests mitjans, a l’hora de perfilar Vox, vaig veure que en parlessin com a partit d’ultradreta. La naturalització del populisme xenòfob fa temps que s’ha consumat. I això s’ha operat amb la complicitat de partits que s’exclamen per un odi a allò espanyol que només ells veuen, mentre que no veuen cap problema en com Vox considera els immigrants, el col·lectiu LGTBIQ+ o el feminisme. O els catalanistes, esclar.

Tots els resultats - Eleccions al Parlament 14-F