23/09/2022

Si cau la bomba no hi haurà turistes

3 min

El titular resumeix una informació que podem donar per contrastada: si la guerra d'Ucraïna deriva en un conflicte nuclear, és possible que això tingui una incidència negativa en la propera temporada turística. No voldríem ser alarmistes, però hi ha motius per pensar-ho.

Escric això el mateix dia que Putin ha fet una crida a la “mobilització parcial” de la població russa, cosa que en principi vol dir que són cridats a files només aquells ciutadans que es troben a la reserva, però que, venint del president rus, pot voler dir qualsevol cosa. Putin també ha amenaçat de fer servir l'arsenal nuclear rus (“més modern”, ha volgut especificar, que el dels seus enemics) en cas que Rússia senti amenaçades la seva seguretat nacional o la seva integritat territorial. La “integritat territorial” de Rússia ja es pot haver ampliat quan vostès llegeixin això, perquè en breu (entre els dies 23 i 27 de setembre) s'hauran celebrat uns referèndums fantasma per incorporar les repúbliques de Donetsk i Lugansk a la sobirania russa. Això significa, per a Putin, que si Ucraïna, en la seva reconquesta de les darreres setmanes, ataca aquests dos territoris, serà Occident qui estarà atacant Rússia. Es poden interpretar les paraules de Putin com una bravata, tot i que ell va voler subratllar que no ho eren. Fa setmanes que veiem Rússia ballant una dansa macabra al voltant de les centrals nuclears ucraïneses, disparant míssils a escassos centenars de metres d'unes instal·lacions que, en cas d'explotar, ho farien amb conseqüències que podrien ser pitjors que Fukushima o Txernòbil.

Però tornant al que dèiem al començament, hi ha motius per pensar que, si algun d'aquests escenaris apocalíptics arriba a produir-se, tal vegada (tampoc voldríem assegurar-ho categòricament, per no crear alarma social) el sector turístic podria ressentir-se'n. Seria fins a un cert punt paradoxal que de Rússia hagin vingut, en els darrers anys, els turistes més desitjats i els inversors més cobejats (a condició de no demanar-los, en moltes ocasions, d'on sortien les fortunes de les quals feien ostentació) i que ara pugui venir-ne un hivern radioactiu que ves a saber si no afectaria el nombre de vols i de pernoctacions, aquestes variables que els nostres joves periodistes, després de cremar-se les celles per obtenir el títol, són destinats a comptar i recomptar frenèticament, i a posar les xifres resultants en comparació amb les de l'any 2019.

Una de les formes que adquireix l'estupidesa humana és la de no fer cas dels perills que tenim penjant ostensiblement damunt nostre fins que no ens cauen al damunt en forma de desgràcies consumades: aleshores sí que és un correm-hi tots i un sens fi de llàgrimes i planys, i, a les televisions i a les xarxes socials, tot de vídeos a càmera lenta amb un fons musical entre l'adagio d'Albinoni o alguna peça del repertori de Richard Clayderman. De manera que, fins a nova ordre, l'única preocupació per a molts ciutadans de les Balears (i de Catalunya, i del País Valencià) és la propera temporada turística: en concret, pel que fa a alguns governants mallorquins —el batle de Palma, José Hila, i la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera—, l'anhelada desestacionalització, és a dir, que vinguin molts turistes també a l'hivern. Per aconseguir-ho, pensen que pot ser útil subvencionar coses que els semblen vistoses, com ara un sopar de Los 40 Principales o el Mallorca de futbol, a fi que facin promoció turística de l'illa, perquè es veu que no la coneixen gaire. Està molt bé. Però ja els diem que, si Putin comença una escalada nuclear, podria passar (Déu no ho vulgui) que els turistes desistissin de sortir de casa.

Sebastià Alzamora és escriptor