ABANS D’ARA
Opinió 26/01/2022

Catalans contra Catalans (1423-1431)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

Francesc Panyella i Farreras (2009)
2 min
Catalans contra Catalans (1423-1431)

De l’article del promotor cultural Francesc Panyella (Vallirana, 1923-Marsella, 2022) a Cartulari de la Catalunya Comtal (VI-2009) i il·lustracions al text amb aquests peus: “Escut de Catalunya-Aragó / Escut de Provença-Catalunya”. Panyella va morir el 12 de gener. S’havia exiliat el 1947, perseguit per difondre premsa clandestina antifranquista. Va militar al PSUC.

[...]

Hi havia parentiu entre els personatges que regnaven a Provença i a Catalunya-Aragó en el segle XV. [...] Violant, reina de Provença, i Ferran d’Antequera, rei de Catalunya i Aragó, eren cosins germans, puix que el pare de la primera era el rei català Joan I el Caçador, germà d’Elionor d’Aragó, mare del segon i, tots dos, néts del gran rei català Pere III el Cerimoniós, mort el 1387. Així doncs Lluís III d’Anjou, duc de Calàbria, fill de Violant, era cosí d’Alfons el Magnànim de Catalunya i Aragó, fill de Ferran. Aquest grau de parentiu no fou obstacle perquè els dos reis es fessin una guerra despietada. [...] El 20 de novembre de 1423 les naus d’Alfons el Magnànim comencen les maniobres d’encerclament de Marsella. Mentre unes desembarquen al que més tard seria el que avui coneixem com la platja dels Catalans, les altres ho fan a Arenc, tallant la carretera d’Ais. Unes altres prenen peu a les costes del Pharo amb l’intent ben clar d’aïllar els defensors del fort Sant Nicolau, que defensava la part sud de l’entrada del Port, de l’Església de Sant Víctor, veritable fortalesa. Altres arriben fins a l’entrada del Port Vell, del costat del fort Sant Joan, on la nau de Bertrand Forbin, que aquest havia fet amarrar a la Torre de la Cadena, defensava aquest costat de l’entrada. En el combat, la nau és afonada, obstruint-ne així la meitat del passatge que anava fins a la pilastra del mig de la passa. L’almirall Joan Ramon Folch, comte de Cardona, creu que el fet de deixar l’altra meitat de la passa desguarnida és una estratagema de guerra i aconsella d’esperar l’endemà, puix comença a fer-se fosc, per continuar l’atac. El rei Alfons, que havia desembarcat al Pharo per tal de dirigir les operacions, decideix continuar i, emparant-se d’una vella barcassa a fons pla, abandonada per pescadors marsellesos, comença a desembarcar els seus soldats a l’interior mateix del Port. Serà emparant-se en la foscor de la nit que trencaran les cadenes i facilitaran d’aquesta manera l’entrada de naus més importants […] La desorganització de la defensa fou el que facilità la ràpida victòria de les tropes d’Alfons. La gent de la vila i molts combatents preferiren fugir de la ciutat cercant refugi a Aubagne, Auriol, Roquevaire, […] Les destruccions foren importants. Hi ha una Butlla del Papa Martí V, en la qual es dóna la quantitat de 4.000 cases cremades i destruïdes, sobre un total de 7.000 que comptava la ciutat. La restauració de Marsella fou lenta i accidentada. Durà prop d’un segle. El mes de maig de 1431, de nou les naus catalanes assetgen Marsella. Gràcies als esforços negociadors de la reina Violant, provençals, marsellesos i catalans signaran una treva de quatre anys que permetrà, a poc a poc, el recobrament de les activitats del port i de la vila. Els acords foren signats a l’abadia de Sant Víctor el 5 de juny de 1431.

stats