23/09/2021

El català torna a les portades

2 min

Dues notícies han coincidit en el temps: la reclamació perquè el català estigui present en el 30% de producció europea que per llei han d’oferir les plataformes digitals de televisió i el debat de si s’ha de poder fer servir el català al Senat i al Congrés.

És curiós que els que s’esquincen les vestidures perquè dos espanyols s’hagin de posar un aparell de traducció simultània a l’orella per entendre’s, tenint com tenen una mateixa llengua per comunicar-se, siguin els primers que s’estarrufen quan veuen el president del govern espanyol parlant en castellà a les Nacions Unides, quan la immensa majoria de caps d’estat i de govern dominen una mateixa llengua per comunicar-se, que és l’anglès. Però Sánchez, angloparlant, fa servir l’espanyol, igual com el cap de govern d’Andorra s’adreça al món en català, perquè la política té una funció representativa fonamental.

Totes dues notícies parlen de la llengua catalana i, per tant, també parlen d’identitat, perquè des de Nebrija que sabem que la llengua és la companya de l’statu quo. De fet, són notícies de sempre, perquè la defensa del català davant l’estat espanyol i davant el mercat no és una activitat nova, precisament. El que sembla més (remarco que sembla) innovador és l’interès del Govern i dels partits que en formen la coalició per situar la llengua com a línia vermella de negociació política i afirmació estructural. Davant el trasllat de consum d’entreteniment i d’informació a les plataformes i les aplicacions, i la negativa de l’Estat que paguem amb els nostres impostos a fer-se seva la nostra llengua, el compromís de les institucions i dels catalanoparlants amb l’idioma ha de ser renovat.

stats