El català molest que no fa mai el favor de morir-se

El català és l'os infinit que els guardians de la caverna no es cansen mai de rosegar. Ahir era a l'audiovisual. Avui, al Senat i a la universitat. En tots dos casos es juga la mateixa carta: la del victimisme. "El PSOE se suma a l'ofensiva contra el castellà al Senat", titula en portada l'Abc. El fet que es vulgui permetre l'ús del català a la cambra és vist sistemàticament com un atac a la lengua común. Dia sí dia també, se'ns recorda als cooficials que el castellà és un idioma parlat per tot el món i més enllà: ¿quin mal pot fer que un grapat de polítics facin servir la seva llengua en una institució que, se suposa, representa la territorialitat d'un estat plurinacional? El diari alerta també de terribles conseqüències econòmiques: triplicar la despesa en traductors. A dins, llegim que aquest increment intolerable representa només 600.000 euros. Quan fa uns anys va transcendir que Espanya s'havia gastat 400.000 euros en els jardins de l'ambaixada al Vaticà, no recordo editorials aïrats a l'Abc contra aquesta florida despesa pública.

I després hi ha la universitat. "El Govern vigilarà els docents universitaris que facin servir el castellà", titula El Mundo. Aquí la carta jugada és una altra de ben gastada, al diari: la de la pel·lícula d'espies i delators. Si la Generalitat detecta l'anomalia que les assignatures s'ofereixen en català però passen a impartir-se en castellà només que una persona arrufi el front, és normal que vulgui apamar la dimensió del problema. Però com que el diari no reconeix que els catalanoparlants tinguin drets lingüístics –més aviat veu aquesta obstinació pel català com una desviació capriciosa pobletana–, la narrativa que impulsa és la de la persecució. I, a partir d'aquí, remunta tu el relat per explicar que no, que del que es tracta és d'aconseguir que la llengua no es residualitzi i, finalment, mori.