No és cooficial, és oficial (o hauria de ser-ho)

Hi ha conceptes que, de tant repetir-los amb un sentit concret, perden el seu significat original. Val la pena fixar-se en el cas de llengua cooficial. Un parell de sociolingüistes ja m’han picat la cresta per fer servir aquesta expressió. Per què?

Sobre el paper, cooficial significa que una llengua comparteix l’oficialitat amb una altra en un mateix territori i amb igualtat de condicions legals. És a dir, a Catalunya, el català i el castellà són totes dues llengües oficials i, per tant, són cooficials. Tot i això, el més habitual és que es faci servir llengua cooficial per parlar de les altres llengües oficials a l’estat espanyol que no són el castellà. El català, el gallec, l’euskera i l’aranès són llengües cooficials. El castellà no s’anomena mai llengua cooficial.

Segons els sociolingüistes, cooficial ha acabat sent un terme connotat: ens ve a dir que la llengua prioritària és el castellà i la resta són secundàries, jeràrquicament inferiors. I és fàcil de deduir que la llengua oficial és la necessària i la cooficial és auxiliar. En definitiva, és una manera de relegar el català a l’estatus d’una llengua inútil. Asseguren que aquest sentit s’ha estès amb tota la mala intenció des de l’Estat.

És cert que els periodistes sovint ho hem fet servir, per exemple quan es parla de l’ús de les llengües cooficials a l’ensenyament o a les proves de selectivitat. Però, ben mirat, en la majoria de contextos no té sentit parlar del català com una llengua cooficial (és a dir, addicional) a Catalunya. La doctora en ciències polítiques Elvira Riera-Gil, especialista en política lingüística, arran d'aquest reportatge, em deia: "El terme llengua cooficial remet a la idea que cap de les llengües amb estatut d'oficialitat pot funcionar sola o independentment de les altres". I bé que funcionen.

De fet, si ens fixem en la Constitució, efectivament diu que el castellà és la llengua oficial de l’Estat però, tot seguit, hi afegeix que les altres llengües pròpies de l’Estat també són oficials en els seus territoris. Ara bé: per què ha quallat la idea que les altres llengües oficials tenen menys pes?

Doncs perquè diverses sentències judicials han anat acotant què vol dir oficial i han impedit de facto que la doble oficialitat sigui real i equiparable, fins i tot dins el territori català. "Si fos igual d’oficial no t’haurien de restringir drets", em respon el sociolingüista Òscar-Adrià Ibáñez. Es vulnera l’oficialitat posant-hi traves jurídiques (en l’etiquetatge, en els tributs, etcètera), de manera que sí que hi ha una llengua amb menys estatus, afirma. Perquè, al capdavall, també segons la Constitució, tots els espanyols tenen l’obligació de conèixer només una llengua: el castellà.

Així que dir-ne llengua oficial no és només una definició; em temo que també és una aspiració.

Deixa'm en Pau*

Un 'ligue' de Tinder

Fa poc ens va arribar una consulta d'una redactora: com podíem anomenar el que en castellà es diu "ligue de Tinder"? És a dir, la relació amorosa més o menys seriosa i més o menys temporal. Una petita cerca ens va portar una resposta aparentment senzilla: en podíem dir rotllo. Però té un problema: aquesta accepció no apareix al diccionari normatiu –cosa que no vol dir que no es pugui fer servir!– La qüestió de fons, però, és si rotllo, que pertany a un registre col·loquial o informal, ha d’aparèixer en un text informatiu. En aquest sentit, podíem haver optat per aventura, però al final ens vam decantar per una paràfrasi del tipus "persona que s’ha conegut a Tinder". De vegades el grau de formalitat del text ens pot tallar les ales de la creativitat!

* En Pau Domènech és el cap dels lingüistes de l'ARA. En aquesta secció ens resol dubtes i revela algunes interioritats: quines paraules han debatut, quines han introduït per primer cop i com es justifiquen algunes decisions de l'equip de correctors del diari.

Per cert, si t'agrada jugar amb la llengua, recorda que tenim a la web de l'ARA el Trobamot i els mots encreuats del Senyor Ventura.

El detall

Segur que tothom ha buscat el seu nom a la sopa de lletres. Però potser no us heu entretingut a repassar-les totes. Resulta que en una sopa de lletres ha aparegut la ce trencada. En tenim la prova gràfica. És una sopa de la marca Pastas Gallo que, tot i que ha traslladat la producció de pasta seca de Granollers a Còrdova, sembla que manté aquesta lletra catalana. En voleu saber l'origen?

** Aquest és el butlletí quinzenal 'Estirar la llengua' que els subscriptors van rebre el 17 de gener. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Inscriu-t'hi o escriu-nos a llengua@ara.cat.